Farré, acompanyat del director de Protecció Civil, Cristian Pons, han comparegut aquest dijous per presentar la campanya de prevenció dels incendis forestals que s’engega aquest cap de setmana, coincidint amb Sant Joan. Un període complicat i que cada any demana més atenció tenint en compte “el context de canvi climàtic amb fenòmens cada cop més extrems”, ha exposat Pons.
Fins ara, la situació no és extremadament perillosa perquè les pluges han han fet baixar el grau de sequera, però Farré ha deixat clar que “igual que ara estem relaxats o relativament tranquils, si tenim 7 o 15 dies de sequera i temperatures altes, podem recuperar un grau de perill important”.
“Igual que ara estem relaxats o relativament tranquils, si tenim 7 o 15 dies de sequera i temperatures altes, podem recuperar un grau de perill important”, ha dit Farré
Per aquest motiu, a l’hora de preveure com anirà aquest estiu, es posen en el pitjor escenari. “L’estiu serà dur segur, tenim temperatures cada cop més altes, el canvi climàtic és un realitat i l’estat dels boscos és el que és”, ha afirmat. De fet, citant dades del Servei Meteorològic nacional han explicat que els anys 2021 i 2022 es van assolir les pitjors anomalies de temperatura dels últims 60 anys, amb 2,5 graus per sobre de la mitjana, i amb un 2022 en què es van superar el 90 dies amb temperatures superiors als 25 graus. Un escenari d’allò més propici pel foc.
Amb tot, l’any passat es van reduir el nombre d’incendis forestals registrats. Van ser 38, quan un any abans en van ser 53 i el 2021, 47. Farré, però, ha assenyalat que dels 38, 18 es van produir en èpoques de prohibició de foc (2 al gener, 14 entre els mesos de juny, juliol i agost i 2 al desembre), que és “quan no se n’hauria de produir cap perquè és quan el territori està més disponible, fa més calor i és més dificultós extingir-lo”.
El director de bombers ha reconegut que no podia atribuir a un element en concret la reducció dels focs. “Segurament va ser un cúmul de factors i no una única motivació”, ha exposat, si bé també ha apuntat a una reducció de l’ús de pirotècnia, amb menys llançaments de coets que altres anys, per exemple.
EFECTIUS I CONVENI
Pel que fa al nombre d’efectius disponibles, no hi ha canvis respecte a la resta de l’any, però Jordi Farré ha remarcat que en cas de necessitat es podrien activar aquells membres del cos que no estan de guàrdia arribant a mobilitzar “el 100% del personal disponible” si fos necessari. De fet, si les dimensions del foc fossin tant importants que el cos andorrà no donés abast, també hi hauria l’opció de mobilitzar bombers de la Generalitat de Catalunya.
Justament, el director de bombers ha ressaltat la importància del conveni de cooperació que es va anunciar ahir entre Andorra i Catalunya perquè si bé “històricament hem tingut bon veïnatge i col·laboració i no ha calgut cap marc normatiu, tots ens sentim més còmodes tenint-ho regularitzat”.
Farré ha destacat que el conveni “ens obliga a desenvolupar una sèrie de procediments més explícits” en zones com Os de Civís, l’aeroport o les zones frontereres, però ha insistit que ja actualment hi ha comunicació i col·laboració, si bé el conveni “garanteix que perduri en el temps”.