Evidentment, la petició de l’acusació pública -l’acusació particular reclama que la reclusió sigui de 25 anys també però ordinària, és a dir, a la presó- suposa un greu inconvenient atès que, com és sabut, al Principat no hi ha centre psiquiàtric penitenciari i l’home no podria estar ingressat en permanència a l’habitació-cel·la que hi ha a l’àrea de salut mental de l’hospital. Tampoc no es pot enviar un condemnat de bones a primeres un centre homologat a l’efecte però a l’estranger. Ara bé, les apreciacions mèdiques -la defensa demana també un internament en un psiquiàtric però, en aquest cas, només per cinc anys- van ser a priori molt rotundes.
Segons els perits forenses, l’esquizofrènia que pateix l’empresonat, que seria en gran part conseqüència de la seva addicció a les drogues des de ben jove, hauria alterat totalment les capacitats de l’home. I això seria un motiu per no condemnar-lo a reclusió penitenciària ordinària sinó a ingressar-lo en un centre especialitzat que Andorra no té. (La representació lletrada de la família de la víctima creu que, a tot estirar, la patologia soferta per l’assassí confés s’hauria de tractar com un eximent i encara parcial, d’aquí que reduís la pena que inicialment pretenia de 30 anys a 25).
Davant de tot plegat, i malgrat que fins al 2 de desembre no s’ha de dictar la sentència, s’han hagut de fer arranjaments a l’ús. I per les reunions hagudes els darrers dies sembla evident quina serà la resolució que dictarà el Tribunal de Corts. Òbviament, en no ser ferma de manera automàtica no caldrà aplicar-la d’immediat. Però si cap part no recorregués contra la decisió que es dicti en un parell de setmanes s’hauria de fer l’ingrés al centre psiquiàtric inexistent al Principat.
D’aquí que aquest dimarts, segons que han assegurat fonts coneixedores del cas, al centre penitenciari mateix hi hauria hagut una reunió d’alt nivell per avaluar la situació i posar les bases per la conversió del mòdul de menors del centre penitenciari en àrea de salut mental o aula psiquiàtrica o diguin-li com vulguin. A la trobada hi haurien participat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i el seu secretari d’Estat, Joan Antoni León; els dos principals responsables actuals del centre penitenciari -Miquel Àngel Garcia i Carles Oferil-; el cap del servei de Salut Mental del SAAS, Carlos Mur de Viu; i representants de l’administració de Justícia, entre els quals algun magistrat i el fiscal que ha treballat el cas del ‘crim de Vila’, Iván Alís.
Comentaris (4)