Evidentment, les mesures indicades no seran les úniques. El psicòleg penitenciari, per dir-ho d’aquesta manera, passarà de prestar 20 hores setmanals de servei a la Comella a fer-ne 30. En concret, incrementarà dues hores diàries l’atenció a prestar. Això hauria de possibilitar tornar a fer teràpies grupals, que fa un temps que s’haurien aparcat. A més, una de les sanitàries del centre penitenciari passaria a fer tasques psicològiques de manera permanent.
També s’està acabant de perfil, segons fonts properes al ministeri d’Interior, un conveni amb la Creu Roja perquè la institució pugui disposar d’una trentena d’hores a la setmana d’educador social. El conveni està ja pràcticament redactat, molt perfilat com a mínim, i en poques setmanes s’hauria de signar i entrarà en vigor. També hauria de contribuir aquesta mesura a dotar el centre de més recursos per tractar els interns. I donar-los més suport de manera general.
Però per rebaixar els nivells d’angoixa, que segons les fonts, tant el cap del servei de Salut Mental del SAAS com el psicòleg tractant consideren molt elevats, s’han acordat tres mesures molt concretes. Així, quan a les 8 del matí s’encén en llum de les cel·les, es posaran en marxa, també, els aparells de televisió. En lloc d’haver-hi tres hores de possibilitat de dutxar-se amb aigua calenta repartides al llarg del dia, aquesta possibilitat hi serà de manera permanent. Finalment, tots els interns de tots els mòduls podran fer trucades tots els dies de la setmana.
LÍNIA 177
Lligat amb la telefonia, també hi ha una altra mesura que s’haurà d’acabar implementant. També les fonts ministerials consultades han indicat que hi ha molts tècnics que consideren que s’ha de donar marge de maniobra, via lliure, als reclusos que tinguin idees autòlitiques per trucar al telèfon 177. El que a Andorra es denomina la ‘línia verda’ i en altres llocs s’ha conegut, es coneix vaja, com a ‘telèfon de l’esperança’.
Més enllà d’això, la recomanació-obligació de poder trucar al 177 si hi ha una necessitat de voler optar pel suïcidi hauria d’anar annexada, d’immediat, amb l’ingrés del reclús o la reclusa en qüestió a una cel·la de videovigilància. És a dir, com si d’un protocol es tractés o un procediment d’obligat compliment fos. Per evitar ensurts. I és que la situació dels interns i el deteriorament o patologia mental que alguns d’ells pateixen és molt elevat.
Comentaris (6)