La ministra s’ha referit a la situació que es viu a la presó i de diverses qüestions relacionades amb els procediments penitenciaris després de l’acte d’Obertura de l’Any Judicial. Molné s’ha referit a la situació a preguntes de l’Altaveu i qüestionant des de les fonts informatives als tractaments mediàtics, tot per justificar el clima que es viu al centre penitenciari i poder acabar minimitzant la situació i justificar ja d’avançada que no es farà cap nou dispositiu per tractar reclusos amb patologies mentals i que ni tan sols no serà possible signar convenis internacionals per derivar segons quins interns en centres especialitzats a l’estranger.
“No vull esperar a un any a fer petites reformes que es puguin fer àgilment”
Entre altres coses, la titular de Justícia i Interior ha anunciat que treballa amb la idea, encara molt prematura, de potenciar l’arrest domiciliari en el lloc de la presó preventiva “quan sigui possible en determinats casos”. Alhora s’ha mostrat partidària d’anar incrementant a mesura que es pugui el centre penitenciari de professionals de l’àmbit mèdic i social per tal que puguin oferir una millor atenció als reclusos, que cada vegada tenen més patologies mental. La titular ministerial ha explicat que està “temptejant pèrits” per encomanar-los l’informe sobre la situació del centre penitenciari que va acordar el Consell General d’exigir-li i que l’hauria de tenir abans d’un any.
Molné, però, ha indicat que “no vull esperar a un any a fer petites reformes que es puguin fer àgilment”. En aquest marc, la ministra ha parlat de la incorporació d’un educador social i d’una psicòloga per mirar de rebaixar tensions, malgrat assegurar que “no és notícia” que un intern agredeixi dos funcionaris. La millora de l’atenció, que segurament és el que acabarà proposant l’informe que s’haurà d’encarregar, ha vingut a dir la ministra de Justícia i Interior, hauria de contribuir a rebaixar la tensió existent actualment a la presó. Molné ha evitat referir-se a la possibilitat de construir o posar en marxa un nou dispositiu de reclusió per a interns amb patologies mentals. En tot cas, sí que ha deixat clar la titular d’Interior que “ja fa temps que el ministeri fa gestions” per establir convenis internacionals “i no han prosperat” perquè als països de l’entorn també van saturats.
També podria contribuir a rebaixar tensions el fet que hi hagués menys presos preventius. D’aquí que es pugui plantejar alguna petita reforma en el marc d’altres canvis en matèria de política penal i de procediment. “La meva idea, el que passa és que és molt prematur parlar-ne perquè s'ha de consensuar amb tots els col·lectius i jo tampoc soc una especialista en penal per saber si la meva idea realment és la que ha d’imperar, però jo el que penso és que potser el règim de presó preventiva es podria fer sota el règim de l’arrest domiciliari sempre que sigui possible en determinats casos”, ha dit Molné, que ha deixat clar que d’aquesta forma “realment la gent només entraria en presó després d'un judici en determinats casos”.
“La meva idea, el que passa és que és molt prematur parlar-ne i jo tampoc soc una especialista en penal per saber si la meva idea realment és la que ha d’imperar, però jo el que penso és que potser el règim de presó preventiva es podria fer sota el règim de l’arrest domiciliari sempre que sigui possible en determinats casos”
Ester Molné ha assegurat, però, que “òbviament tot això hauria d’anar lligat a casos on no hi ha perillositat, ni risc greu de reincidència ni, per exemple, que no es pugui destruir proves. I també, sobretot, que no hi hagi risc de fugida. I d'aquests jo crec que hi poden haver casos. Llavors aquestes persones podrien fer el règim domiciliari”. S’apostaria més, a parer de la ministra, per canviar el format que per retocar els terminis. “Potser sí que hi ha alguns casos on el termini de presó provisional es podria reduir. Però això evidentment ho dic amb prudència perquè sabem que hi ha delictes, com els delictes de blanqueig de diners que requereixen de comissions rogatòries internacionals i que la instrucció ja sabem que és llarga. Llavors aquí no crec que necessàriament reduir molt els terminis sigui una cosa positiva.”
Amb tot, i a petició de l’Altaveu, Molné ha fet una reflexió global de la situació al centre penitenciari per acabar arribant a dir que “jo crec que s’està magnificant perquè és una cosa que passa a tots els països” i assegurant que hi ha més tensió a un centre penitenciari que a una sala d’estètica. “Jo crec que un centre penitenciari és un lloc on hi ha més tensions que en un altre lloc, lògicament, perquè els interns estan en una situació de vulnerabilitat i en una situació, pobres, no satisfactòria. Per exemple, hi ha molta més tensió en un centre penitenciari que en una esteticista, com aquell que diu”.
I ha explicat que com passa en “moltes administracions”, sempre hi ha algun que altre malestar entre el personal per motius diversos, més enllà que considera que no hauria de transcendir el que passa a la presó perquè incidents com les del pres i els dos interns “no són notícia” i com el fet que la situació mental dels reclusos, als països veïns, està més ben regulat. I aquells que el seu estat de salut mental els anul·la completament la voluntat s’ingressen a un tipus de centre i la resta, reben un tractament que és el que es pretén impulsar al Principat, amb més suport de professionals especialitzats i més cura individualitzada.
Comentaris (17)