Mesos enrere, el màxim responsable del cos, Jordi Moreno, dissenyava una remodelació que havia d’abastar molt més que uns petits retocs. Ara, però, aquest moviment generós que potser s’hauria fet en altres moments sembla més aviat una quimera. Però no hi ha res en ferm més enllà de la certesa que hi haurà una baixa i que durant aquest mes d’octubre, al novembre a tot estirar, s’ha de resoldre la provisió de quatre places de nova creació a la mateixa àrea d’investigació. I segons com vagi la tria, caldrà fer altres canvis en cascada. Però a nivells menors. De base.
Justament entre els agents de base assignats a patrulles hi ha la mobilització d’una bona part d’ells per tal que es facin canvis en la planificació dels torns i que es permetin fer set nits consecutives de dotze hores cadascuna (de les 7 de la tarda a les 7 del matí). Ara mateix, sembla complicat que aquesta demanda es pugui acollir pel desgast que suposa tantes hores de treball nocturn consecutives. Ara bé, no hi ha res decidit. Com tampoc no hi ha res de clar en relació al relleu de Boixader.
El fet de no suplir formalment Boixader facilitaria la contenció en la despesa de personal. De fet, en ple esclat de la pandèmia, els sindicats policials ja van demanar que per racionalitzar els costos s’aprimés la direcció
El director adjunt va fer el cap de setmana passat la que hauria de ser la darrera guàrdia com a màxim comandament del cos. Dissabte passat, sense anar més lluny, Boixader va coordinar el dispositiu de control de la manifestació pro-avortista organitzada per Stop Violències. Boixader i Moreno estarien els darrers temps avaluant els canvis a fer. Una opció plausible seria que el nucli dur de la direcció es quedi amb sols tres integrants i, per tant, que al costat del director hi continuïn en solitari Bruno Lasne i Miquel Àngel Barbolla.
El fet de no suplir formalment Boixader -que diverses fonts indiquen que haurà passat amb més pena que glòria per l’àrea, amb cada cop menys personal, menys formació, menys mitjans materials i un parc mòbil molt deteriorat- facilitaria la contenció en la despesa de personal. De fet, en ple esclat de la pandèmia, els sindicats policials ja van demanar que per racionalitzar els costos s’aprimés la direcció. I ara podria ser una bona ocasió per fer-ho. Barbolla, per exemple, ja té experiència al capdavant de l’àrea d’investigació i podria sumar a les seves actuals funcions les de màxim responsable de l’àrea amb una comissària de carrera per sota i també amb experiència de direcció com Teresa Ferreira, que ja ara és la número 2 de l’àrea.
Passi el que passi al capdamunt de la cúpula policial, sembla evident que alguns ajustaments s’hauran de fer. I que alguns dels comandaments actuals mouen fils per posicionar-se i col·locar-se, si escau, en llocs que els convinguin més o s’ajustin més a la seva formació o experiència. En tot cas, al despatx de l’Obac les travesses ja estan sobre la taula i l’expectació, també. El clima intern no és el millor i qualsevol moviment que es faci -o que tan sols es prepari- es mira amb lupa.