Interior avalua un canvi en la direcció de la presó davant el desgavell dels darrers temps

Un dels noms que hi hauria sobre la taula és el de qui ja va ser adjunt Ismael Alarcón, ara oficial en període de prova, però la recerca més profunda es fa fora del centre

Miquel Àngel Garcia, Ester Molné, Joan León i Carles Oferil en un acte oficial.
Miquel Àngel Garcia, Ester Molné, Joan León i Carles Oferil en un acte oficial. SFGA

La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, s’hauria proposat, si pot, si li encaixen les peces, mirar de buscar un relleu per a la direcció del centre penitenciari. L’escenari no és fàcil. Però el desgavell detectat els darrers temps no agraden ni poc ni gens a una Molné que és metòdica i estricta en la feina. I que veu com a la Comella cada dia que passa més qüestions s’escapen de les mans a la direcció. La qüestió és que trobar un recanvi per a Miquel Àngel García no és senzill. 

Molné i el secretari d’Estat, Joan León, tots dos ben coneixedors del centre des de diverses òptiques, estan una mica farts de la deixadesa en la gestió que l’increment de la població reclusa -que mai no han negat que hi ha estat i això està comportant problemes de logística- ha evidenciat més que mai. Més enllà dels recursos -en hores extra tot sovint- que s’han hagut de destinar a la presó o els que s’hi hauran de continua destinant, al capdavant del ministeri cada vegada hi ha més la sensació que cal un canvi de rumb.

Els responsables ministerials sí que veurien bé la continuïtat de Carles Oferil. Però en aquest ocasió la problemàtica és una altra. Oferil està en la recta final de la seva carrera professional

Hi ha massa desgast en l’actual direcció i massa fractura entre el personal. Però trobar algú que contribueixi a recosir el trencament no és fàcil. Al ministeri tenen clar que internament és difícil trobar la figura necessària, per molt que sobre la taula hi ha el nom de l’actual oficial en període de pràctiques Ismael Alarcón, que ja al seu dia va ser director adjunt. Però al seu dia, quan Garcia el va reclamar en tornar al capdavant de la institució, perquè el tornés a acompanyar al davant del centre, el llavors ministre Josep Maria Rossell ja va vetar Alarcón. I sembla que la situació no hauria canviat pas.

El secretari d’Estat és el mateix. I les anomalies que al seu dia es van detectar en les maneres de fer del funcionari, el temps transcorregut ara per ara no han contribuït a oblidar-les. De fet, segons les fonts consultades, la cerca que sigil·losament haurien iniciat els responsables d’Interior passaria per trobar algú fora de la institució. De fet, la llei del cos permet que el director, mentre ostenti la nacionalitat andorrana, sigui extern. I no seria el primer cop que es recorre a un comandament policial per dirigir la presó (Frederic Gutiérrez, Francesc Tarroch…).

L’adjunt sí que ha de ser un funcionari de la institució i, en aquest cas, Interior sí que veuria bé la continuïtat de Carles Oferil. Però en aquest ocasió la problemàtica és una altra. Oferil està en la recta final de la seva carrera professional. En pocs mesos es podria jubilar. I malgrat que des de la cúpula del ministeri se li hauria fet saber que hi hauria interès en la seva continuïtat laboral un temps més, l’actual director adjunt ja hauria avisat que la seva intenció és acollir-se a la jubilació just en el moment que li pertoqui.

Comentaris (46)

Trending