Malgrat que oficialment fa un parell de setmanes des de la CASS es va assegurar que no estava tancat el procés de selecció de dos metges per fer els pertinents controls i valoracions que realitza la Seguretat Social, altres fonts han deixat clar que la decisió està tan presa que el malestar que hi ha a Interior és més que evident. Dos dels tres forenses que han exercit al país els darrers temps -Carles Herrero, cap de l’àrea des que va plegar per jubilació la històrica Carme Moreno, i Emma Costa-, han superat amb solvència les proves que va fer la CASS, que també es troba amb dificultats per poder controlar especialistes que facin els seus controls.
Les condicions laborals, especialment en el cas d’Herrero, que ha estat anys seguits estan de guàrdia permanent tots els dies de l’any per manca de cap altre suport, i en menor mesura però, també, les salarials, haurien portat els dos especialistes a buscar un canvi de departament. La tercera integrant del departament, aparentment, també deixaria aviat el país per raons personals. Herrero i Costa s’haurien d’incorporar a la CASS a mitjan març, i malgrat la insistència de l’Altaveu en saber la valoració d’Interior sobre la situació, no hi ha manera. Això sí, el rebombori intern és notable.
A més, i quan la urgència no era tanta perquè com a mínim un forense assegurava el servei, hi ha hagut moments, anys, que els concursos que es van convocar per trobar especialistes es van haver de donar per deserts perquè no es va presentar ni un sol aspirant. Tot plegat evidencia la necessitat, expliquen especialistes mèdics, que el ministeri d’Interior tingui la seva pròpia estructura sanitària amb unes condicions laborals i salarials ben regulades i ajustades a les necessitats del servei.
ANATOMIA PATOLÒGICA
Ara per ara, els únics professionals capacitats per fer autòpsies, segurament l’element més específic i ‘dur’ de les funcions que fan els forenses de medicina legal, només les podrien assumir els facultatius d’anatomia patològica de l’hospital. El SAAS disposa de tres patòlegs. Actualment, assumeixen les autòpsies derivades de les morts no violentes. Per exemple, la de l’avi que apareix mort al seu domicili després de dies sense saber-ne res i que és clar que no hi ha indicis de criminalitat però cal acreditar-ne el motiu de la defunció.
Però posar els patòlegs a fer autòpsies criminals, malgrat que no siguin moltíssimes al cap de l’any, acaba sent desvestir un sant per vestir-ne un altre. D’aquí que una opció podria ser la de configurar l’àrea sanitària d’Interior que no només hauria d’assumir l’activitat de medicina legal i forense que ara queda desmantellada com a àrea, sinó que hauria de poder donar resposta a la necessitat de fer tot un seguit de valoracions en casos d’accidents o de situacions com les incapacitacions que tenen, abans o després, participació judicial.
I encara aquest mateix equip hauria d’assumir tota l’atenció mèdica que s’ha de donar al departament d’Institucions Penitenciàries. Més encara en un moment on és evident que molts interns de la presó tenen patologies mentals que cal ser tractades de manera específica. I que el centre penitenciari disposa d’un suposat mòdul de salut mental que va més coix que una altra cosa i que no té uns especialistes degudament formats ni disposa dels professionals dimensionats per assumir una atenció específica: no és el mateix la necessitat psiquiàtrica que li cal a una persona en llibertat que una altra que roman tancada 20 hores en una cel·la. I donar-li sedants com a norma no hauria de ser la solució.
Amb la qual cosa, mantenen els experts, seria ideal tenir un equip format per metges de primària, infermeres que dominessin l’atenció generalista i la psiquiàtrica, i psiquiatres que alhora tinguessin coneixements relacionats amb la medicina legal. I això sota el paraigua del ministeri d’Interior perquè no hagués d’anar pidolant a d’altres departaments o afectés el normal funcionament d’aquells.
Comentaris (2)