El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa ha publicat aquest dimecres l’informe corresponent a la cinquena avaluació que fa d’Andorra. És el resultat de la feina feta per un equip d’avaluació que va estar al Principat la tercera setmana del novembre passat i que va mantenir contacte amb persones i institucions de naturalesa diversa. Fa 23 recomanacions, s’ha dit, que espera que aquells que les han d’implementar ho facin, a tot estirar el darrer dia de l’any que ve, del 2025. Amb posterioritat s’analitzarà si allò que es recomana s’ha fet o no. I s’indicarà pertinentment.
Una de les qüestions que es demana és regular molt millor la figura de les relacions especials, atès que pot ser una porta oberta a corrupteles. “El GRECO recomana que es reguli millor l’estatut jurídic del personal de relació especial, concretament pel que fa a les seves funcions i a la seva remuneració, i que s’especifiquin i regulin les seves obligacions, amb la finalitat de sotmetre-les a les normes d’integritat més estrictes, idèntiques a les d’altres persones que ocupen altes funcions executives, si escau”, s’indica en l’informe. I s’hi afegeix que la finalitat és “garantir una major transparència, que es divulguin els noms, funcions i retribucions del personal de relació especial, de manera que el públic hi pugui accedir en línia de manera fàcil i adequada”.
“Des del punt de vista de la prevenció de la corrupció, aquesta categoria especial de personal hauria de ser objecte d’una reglamentació més precisa i transparent, sobretot pel que fa a la definició de les funcions que es poden assignar en aquest context i els sous que es poden abonar”
Arriba a aquesta conclusió o recomanació vist que “hi ha una manca de claredat pel que fa a la funció exacta del personal de relació especial al si del Govern”. Tot i que aquests nomenaments es publiquen al BOPA -tot sovint sense indicar la retribució-, l’equip avaluador “considera que, des del punt de vista de la prevenció de la corrupció, aquesta categoria especial de personal hauria de ser objecte d’una reglamentació més precisa i transparent, sobretot pel que fa a la definició de les funcions que es poden assignar en aquest context i els sous que es poden abonar”. Aquest aclariment també hauria de servir per “sotmetre al personal de relació especial a les normes d’integritat més estrictes, incloses les normes de conducta, els conflictes d’interessos i l’obligació de declarar els béns. Actualment, no se’ls aplica cap d’aquestes normes. No obstant, els requisits d’integritat haurien de ser equivalents als que s’apliquen a altres persones que ocupen altes funcions executives”.
Justament, que s’apliqui el codi de conducta a alts càrrecs de l’administració, encara que no siguin ben bé electes, si no que es pugui tractar de càrrecs de relació especial o directors, i que hagin de publicar els seus béns és una altra de les demandes. De fet, en certa forma la publicació dels béns dels alts càrrecs és una petició recurrent dels organismes internacionals. Es demana en aquest sentit, que es regulin sancions per aquells que incompleixen el que des del GRECO es considera que hauria de ser una obligació. Més encara, en una de les recomanacions s’hi diu que cal “ampliar l’obligació de declarar els béns a totes les persones que ocupen altes funcions executives” i “posar a disposició del públic les declaracions de béns d’aquestes persones”. També es demana “considerar la possibilitat d’ampliar l’exigència de declaració de béns d’aquestes persones als seus cònjuges, parelles i persones a càrrec (entenent-se que aquesta informació no s’hauria de fer necessàriament pública)”.
PORTES GIRATÒRIES
Una altra de les qüestions que preocupa el GRECO en relació amb Andorra és el conflicte d’interessos que es pot donar més sovint del que seria desitjable i el fet que avui una persona pugui ocupar un càrrec i, demà, n’estigui ocupant un altre. Sense cap transitorietat ni res que se li assembli. Relacionat amb això es demanen diverses coses. Per exemple, que el cap de Govern, quan hagi de fer algun nomenament, hagi d’analitzar prèviament la integritat de les persones potencialment afectes a designar. “El GRECO recomana que s’adoptin normes que imposin controls d’integritat previs al nomenament dels ministres i de qualsevol altra persona que exerceixi altes funcions executives, amb la finalitat de detectar i gestionar els eventuals riscos de conflictes d’interessos”, es diu en l’informe.
“Existeix un alt grau de permeabilitat entre aquestes diferents funcions a Andorra, ja que un ministre es pot convertir en cap de gabinet, o un secretari d’Estat pot ser nomenat secretari general de Govern en la següent legislatura, sense que en cap moment es dugui a terme un control de probitat”
S’arriba a aquesta necessitat atès que s’“observa que cap criteri de probitat, destinat sobretot a evitar conflictes d’interessos, no forma part del procediment de contractació dels ministres abans del seu nomenament. Les declaracions de béns que els ministres i alts càrrecs del Govern han de complimentar després de la seva presa de possessió són confidencials i no estan subjectes a cap control”. L’equip avaluador “considera que s’haurien de dur a terme comprovacions d’integritat quan el cap de Govern s’adreça a una persona per a una plaça de ministre”.
Aquests controls d’integritat “contribuirien en gran mesura a prevenir la corrupció, ja que permetrien detectar conflictes d’interessos dels possibles candidats a una cartera ministerial. De la mateixa manera, els controls d’integritat semblen ser importants per a altres categories d’alts càrrecs, que no són contractats per concurs sinó nomenats lliurement pel cap de Govern o, si és el cas, un ministre o secretari d’Estat, i poden influir en el procés de presa de decisions polítiques”. Els avaluadors han constatat que “existeix un alt grau de permeabilitat entre aquestes diferents funcions a Andorra, ja que un ministre es pot convertir en cap de gabinet, o un secretari d’Estat pot ser nomenat secretari general de Govern en la següent legislatura, sense que en cap moment es dugui a terme un control de probitat”.
Encara que d’una forma lleugerament rebuscada, es demana posar controls al que popularment es coneixen com les portes giratòries. En aquest sentit l’informe recull en la seva recomanació onzena que “es desenvolupin normes sobre les restriccions aplicables després del cessament de les funcions i que s’apliquin a totes les persones que ocupen altes funcions executives i que s’estableixi un mecanisme eficaç per supervisar aquestes normes”. Més control sobre els regals que puguin rebre els alts càrrecs, sobre la seva integritat, que es reguli la relació que puguin tenir els polítics amb els grups de pressió o lobbys o que hi hagi un major accés a la informació per part de la ciutadania són altres de les recomanacions.
POLICIA
Com s’ha dit, una bateria important de les recomanacions que figuren en l’informe publicat aquest dimecres té a veure amb la policia. Com en el cas anterior, on es demana dotar la fiscalia de més mitjans per combatre la corrupció, també en aquest cas es demanen mesures equivalents. A banda de fer un major control a la integritat dels funcionaris de policia o que es reguli millor en quins sectors poden accedir professionalment una vegada un policia abandona el cos perquè no entrin en joc possibles conflictes interessos, hi ha dues demandes molt clares i particulars, si es pot dir així.
La primera és que “es posi fi a la pràctica de pagar les multes directament als agents de policia en efectiu”. En la mateixa recomanació, la quinzena a nivell global i la primera que es refereix estrictament a la policia, també es demana “que es dugui a terme una avaluació exhaustiva dels riscos de corrupció en les àrees i activitats policials amb la finalitat d’identificar els problemes i tendències emergents, i que les dades s’utilitzin per al disseny d’una estratègia d’integritat i de lluita contra la corrupció per a la policia”.
Finalment, una altra de les demandes o recomanacions que es fan en relació amb el cos de l’ordre és que “es posi en marxa o es designi una unitat central dins el cos per a ocupar-se de la supervisió i investigacions internes, utilitzant un enfocament proactiu”. O sia, una unitat d’afers interns que avaluï de forma permanent els integrants del departament de policia per poder detectar i, si fos el cas, eradicar, eventuals pràctiques de corrupció.
Comentaris (7)