Per norma general, només es podran cercar treballadors desplaçats en l’entorn europeu. Així ho estableix un canvi proposat a la llei d’immigració i que falta que es confirmi en la tramitació parlamentària del projecte de llei aprovat pel Govern. Els canvis que comporten ‘sancions’ de contractació per a les empreses fraudulentes estableixen que “l’empresa o la persona andorrana beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera que hagi estat sancionada” també rep conseqüències.
Les sancions han de venir donades per “incompliments de les disposicions vigents en matèria d’autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada o per incompliments de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos no pot sol·licitar ni obtenir una autorització d’aquest tipus, ni efectuar cap notificació de treballs de curta durada fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de la notificació de la resolució ferma de l’expedient sancionador”.
Evidentment, també “l’empresa estrangera que desplaça treballadors al Principat d’Andorra per prestar un servei en els termes d’aquest article que sigui responsable d’algun incompliment de les disposicions vigents en matèria d’autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada o per incompliments de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos no pot tornar a desplaçar treballadors al Principat d’Andorra durant un termini de mínim dotze mesos”.
FRE ALS DESPLAÇATS
El fre que es vol imposar als desplaçats queda establert en tres llargs apartats que fixen els requisits de contractació. “La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres”. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible “per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea o de l’Associació Europea de Lliure Comerç, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública”.
Si no hi ha canvis en el redactat proposat pel Govern, en aquest supòsit últim esmentat “queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball”. “En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o uns treballs per a empreses públiques, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos, sens perjudici que la durada de l’autorització inicial és de sis mesos i les seves pròrrogues són de la mateixa durada”.
També s’estableix que “una persona o empresa que desitgi contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, és a dir, que en cap cas no excedeixi trenta dies naturals per any natural, no ha de sol·licitar cap autorització d’Immigració, tot i que ha de cursar una comunicació prèvia per escrit al servei d’Immigració, i si la contractació és igual o superior a cinc dies hàbils, ha de satisfer la taxa corresponent, la forma de pagament de la qual es fixa per via reglamentària”. Com en els casos descrits anteriorment, “aquesta comunicació únicament és possible per a treballadors d’empreses o treballadors autònoms legalment registrats en els països de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu excepte per a treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o de treballs per a empreses públiques”.