El centre penitenciari torna a estar molt saturat d’interns fins al punt que també estan plenes, segons fonts properes al centre, dues de les tres cel·les que estan habilitades amb càmeres de seguretat per fer el seguiment, si cal, d’interns que es cregui que, pel motiu que sia, i els darrers temps tots ho són per qüestions d’ordre mèdic, cal que se’ls faci un control específic. Els intents reals de suïcidi des del 30 d’octubre, quan va morir un pres, no han estat gaires.
En canvi, però, molts dels reclusos sí que manifesten, d’una manera o altra, idees autòlitiques. I és molt més habitual ara que fa un temps que tot sovint s’hagin de traslladar presos cap al centre hospitalari perquè siguin valorats. Perquè un especialista acordi si hi ha risc real del pres de fer-se mal. Fa pocs dies, a més, en la intranet del centre penitenciari va aparèixer un protocol elaborat pel departament d’infermeria de la presó amb suposades directrius de com actuar davant determinats comportaments dels reclusos. Un protocol datat al mes de juny i que ningú havia vist fins ara.
Com fins ara mai no hi havia hagut dos presos que necessiten control i seguiment de videovigilància per raons mèdiques en una mateixa cel·la. Des de dimecres aquest és el cas. Des de primera hora que es va situar en aquesta cel·la un pres nacional que fa uns mesos va protagonitzar un aldarull amb un ganivet en una ferreteria de la Massana. A migdia, hi va haver el cas del reclús que va fer la carta d’acomiadament. Es tracta d’un intern francès empresonat per un presumpte delicte de violació.
Se’l va traslladar a l’hospital i hi va quedar ingressat. Però van ser només unes hores, perquè a la nit va exigir que se li donés l’alta hospitalària i que se’l retornés a la presó. La policia va fer el trasllat a la inversa amb ordres del servei de salut mental que se l’havia de controlar al centre penitenciari perquè el psiquiatra que va fer la valoració havia donat credibilitat a les amenaces. En conseqüència se’l va posar a la cel·la de videovigilància en què ja hi havia l’altre pres atès que les altres dues cambres carcelleres igualment habilitades ja estaven ocupades.
En tot cas, és clar que el clima continua enrarit i que l’impacte de tot plegat amb la salut mental dels interns és evident. També sembla clar que la situació està tensant el clima laboral o, com a mínim, donant més feina de la normal als funcionaris, que no sempre tenen ni la preparació ni menys encara la formació per afrontar depèn de quins quadres que es presenten, fet que complica molt la gestió penitenciària.
Comentaris