I ara els detalls que van apareixent són cada vegada més esfereïdors. Les pràctiques abusives en relació amb els esmentats obrers, peruans, colombians, arriba a l’extrem en alguns casos -casos que tenen a veure amb més d’una empresa- que els operaris en cas, per exemple, d’haver d’anar al metge han de ‘demanar permís’ al capatàs, al cap de grup, al ‘que mana’ o al delegat de l’ocupador, que sol ser una persona de confiança de l’empresari llatinoamericà que ven serveis a empreses andorranes.
“És talment com si estiguéssim parlant de ‘tràfic de blanques’”, asseguren diverses fonts, que expliquen que “no només es tracta de fer viure deu persones en un mateix espai, sinó que el ‘que mana’ es queda la documentació d’aquestes deu persones” per tenir el control absolut sobre els obrers. D’aquesta manera, difícilment podran interposar cap denúncia si és que s’atreveixen a fer-ho. La por juga a favor dels abusos, malauradament.
Segons les fonts consultades, la setmana passada hi va haver un petit accident laboral que va obligar els bombers a acudir a una obra. Quan els agents van arribar al lloc dels fets, davant la necessitat d’haver de traslladar l’obrer a l’hospital, es va haver de reclamar la documentació al capatàs per tal de poder disposar-ne davant qualsevol element que es necessités. Les fonts consultades no han pogut confirmar que sigui aquesta circumstància estigui inclosa en les investigacions administratives que s’estan fent. Però és que aquesta manera de fer podria tenir repercussions penals.
PRESTACIÓ DE MÀ D’OBRA
En el sector de la construcció hi ha un malestar i un neguit evident. Però fonts properes a empreses que compleixen estrictament amb la normativa vigent expliquen que ja la legislatura passada, amb l’actual cap de Govern, Xavier Espot, com a ministre d’Interior i Justícia, es va exposar la situació. El que està passant actualment és una conseqüència, segons les fonts consultades, del que van iniciar llavors poques empreses andorranes dedicades al que es ve a dir com a ‘prestació de mà d’obra’.
Aquestes empreses actuaven i, de fet, actuen, com a industrials o subcontractats. I ja llavors es va advertir de com de mal regulada estava aquesta situació en el Codi de relacions laborals. El fet de no posar remei a aquella situació llavors, ha fet que ara la problemàtica hagi crescut moltíssim. Fins a límits insospitats. I diverses empreses han acabat apareixent al país, gràcies a la col·laboració d’empresaris ja establerts a Andorra des de fa anys, protagonitzant situacions que, ara ja és clar, vulneren drets fonamentals.