El 2025 segueix arribant carregat de feina per tal de desenvolupar un dels principals projectes que arrossega Protecció Civil: la posada en funcionament del telèfon 112 i del centre nacional d’emergències. Tal com ha explicat el director de Protecció Civil, Cristian Pons, en una roda de premsa que també ha servit per fer balanç de l’activitat duta a terme durant el 2024. Precisament durant aquest any s’ha finalitzat la primera fase del treballs, centrada en identificar els sectors d’emergències (actualment hi ha fins a 4 números diferents per contactar policia, bombers o SUM), definir el model de gestió i explotació i el model funcional i tècnic que s’adiu més al país.
I aquest 2025 cal entrar en la segona fase. Això inclourà definir els protocols d’actuació del telèfon 112, és a dir, unificar tots els protocols existents actualment i que tenen per separat, bombers, policia i sum; es continuarà amb la tasca per identificar la plataforma de gestió de les emergències i totes les eines tecnològiques associades al 112, com el sistema d’enviament massiu d’alertes que segons va exposar recentment la ministra d’Interior, Ester Molné, en una resposta parlamentària, hauria d’estar apunt aquest any mateix.
“No té sentit que un equipament al Pas de la Casa o a qualsevol zona que no estigui al centre”, ha exposat Pons
Però què passa amb el nou centre nacional d’emergències? Pons ha recordat que la mateixa ministra va reafirmar-se en què la data de posada en funcionament del servei 112 i del centre es manté per aquesta legislatura, concretament, a finals, per tant, cap a la primavera del 2027 “si no hi ha trasbalsos”. Amb tot, per ara, el projecte de construcció d’un nou edifici per ubicar-hi tots aquests serveis queda aparcat. Les limitacions pressupostàries se centren en altres àmbits i per tant, “està descartat per aquest any però no es descarta per un futur”.
L’escenari que s’estudia actualment - tot i advertir que encara no hi ha cap decisió presa- és trobar un espai ja existent que cobrir les necessitats. Pons no ha volgut avançar tampoc cap lloc en concret, però ha reconegut que ell el que ha és traslladar les necessitats d’ubicació, com per exemple que ha de situar-se a la zona centre del país. “No té sentit que un equipament al Pas de la Casa o a qualsevol zona que no estigui al centre”, ha exposat, recordant que en situacions d’emergència caldrà que s’hi desplacin autoritats i per tant, ha de tenir una bona comunicació i bons accessos. Igualment ha de tenir serveis públics a prop, aparcaments, espais per emmagatzemar materials, sala de premsa... “Una carta al Reis per si mai es construeix l’edifici de nova planta”, però que és probable que no es pugui complir tot si s’ha de dependre d’un espai ja construït. Ara bé, per Pons “l’important és la voluntat de tirar endavant el projecte que fa molts anys que en parlem”.
RELACIONS AMB FRANÇA
També aquest 2025 hi ha previsió de signar nous acord de col·laboració amb França i Espanya. En el cas del país veí del nord, es signarà un nou arranjament per actualitzar estructures i procediments que poden afectar, per exemple, en cas de talls de circulació. En aquest sentit i preguntat pels talls que s’han produït aquest hivern, Pons ha assegurat que la relació amb les autoritats franceses és “molt directa i cordial” i aquestes els informen de “qualsevol tipus d’afectació de la carretera”, des de treballs, accidents o protocols relacionats amb les allaus. Una informació que “sistemàticament” es trasllada a transportistes o qualsevol sector implicat, però ha deixat clar que són decisions “estrictament associades a França”. Així, “més enllà de traslladar la preocupació per l’impacte que poden tenir els tancaments al nostre territori, poc més podem fer”. Pons ha recordat també que les decisions es prenen seguint les indicacions del MeteoFrance i que quan es dona combinació de vent, neu i baixada de temperatures extremes “són situacions molt complexes, que redueixen al mínim la visibilitat i posen en perill la seguretat dels conductors”.
Comentaris (2)