Derivacions immediates de la presó cap a l’hospital davant qualsevol insinuació de suïcidi

Ha estat el cas, per exemple aquesta matinada, de la jove colombiana de 24 anys detinguda per entrar al país amb 44 grams de cocaïna rosa alhora que exerciria la prostitució en un pis d’Escaldes que hauria quedat desmantellat. Ja després de ser detinguda per la policia, va referir que havia intentat autolesionar-se en anteriors ocasions. I aquesta mateixa explicació va donar aquest dimecres a la tarda a la Seu de la Justícia quan va passar a disposició judicial. 

La dona exercent de prostitució i enxampada amb 44 grams de cocaïna rosa s’ha passat la matinada i part del matí a l’hospital després de referir idees autòlitiques

Davant d’això, va ser enviada a la presó -per raó del delicte comès- però com a interna sensible, per la qual cosa se li havia d’assignar una cel·la amb videovigilància. Però en la revisió mèdica, més enllà de la 1 de la matinada, va tornar a insistir en el fet i en les seves idees autòlitiques i se la va derivar a l’hospital per a una major valoració. I fins aquest migdia, quan ha estat retornada al centre on se li farà un seguiment especial com a interna de risc, per dir-ho d’aquesta manera.

No és la única derivació que s’ha fet des del centre penitenciari aquesta setmana. N’hi ha hagut, com a mínim, un parell més. Hi ha diversos factors que contribueixen a aquest fet, però segons fonts properes a la direcció penitenciària, el que està clar és que les integrants del servei d’infermeria, infermeres com el seu nom indica, han deixat clar que el seu nivell de responsabilitat no arriba a haver de valorar els reclusos en tan què pacients. Per tant, a la mínima alerta o neguit, es deriva cap a l’hospital.

L’altra opció, que les professionals de la infermeria reclamen, és que es designi un metge per al centre penitenciari que, en permanència o sempre que se li demani, pugui valorar els pacients interns i sigui ell, amb uns coneixements més amplis i, suposadament també, amb l’assumpció de responsabilitat més gran, indiquin en cada cas allò que s’ha de fer. Alhora, les especialistes sanitàries també reclamen que la seva tasca sigui valoritzada i se les inclogui en un règim professional diferent al que tenen actualment, integrant-se plenament al cos especial.