Concòrdia vol que qui vulgui treballar en seguretat privada tingui un nivell B1 o B2 de català

La formació també proposa que, quin no tingui acreditat aquest coneixement, disposi d’un termini d’un any per fer el curs necessari per aconseguir-ho, però que igualment se li doni provisionalment l’autorització

Un distintiu d'un vigilant de seguretat privada. arxiu

El grup parlamentari de Concòrdia vol que els professionals del país que es dediquin a tasques vinculades a la seguretat privada hagin d’acreditar un nivell mínim de català. B1 o B2, segons el cas. Això sí, també vol donar un temps a aquells que necessitin fer un curs per assolir aquesta exigència. Un any. A la vegada, es vol escurçar a només dos anys, i no pas cinc, el temps que han d’acreditar els aspirants sense haver estat de baixa mèdica o rebent tractament per problemes psicològics.

La formació ha presentat un total de dues esmenes a la modificació de la llei de seguretat privada que està a tràmit al Consell General. La primera, bàsicament, és per canviar l’exposició de motius a les peticions que es volen introduir en l’articulat mitjançant la segona proposta de modificació.

En aquesta, bàsicament es volen acotar els requisits que s’exigiran a aquelles persones que vulguin obtenir l’autorització per exercici a país professions vinculades a la seguretat privada. Per un costat, malgrat que el text inicial sí que reclamava un nivell mínim de català, els canvis de Concòrdia volen concretar-lo. Així, si es vol ser director de seguretat o detectiu privat, caldrà un B2. Per ser escorta o vigilant, el B1.

Per aquells aspirants que no el tinguin, es dona la possibilitat de comprometre’s a obtenir-lo. Per fer-ho, si s’aprova la proposta feta per la bancada liderada per Cerni Escalé, es donaria un termini d’un any.

Un segon canvi fa referència a un altre requisit. El projecte de llei enviat des del Govern al Consell General indicava que s’havia de demostrar que, en els darrers cinc anys, no s’havia estat de baixa o s’havia hagut de fer seguiment mèdic per culpa de problemes o trastorns psicològics. L’esmena redueix aquest termini a dos anys. Es considera que “si el tractament ha conclòs és perquè el professional mèdic ha determinat el bo estat del pacient” i que l’inicial era “excessiu”.

El tercer canvi afecta al requisit de “no haver estat declarat en situació de suspensió per l’administració general”. La llei original indicava a més que “aquest supòsit no es té en compte un cop transcorreguts tres anys des que les sancions van esdevenir fermes” i Concòrdia vol eliminar aquesta part, ja que entén que “la suspensió administrativa té un termini màxim de sis mesos segons la Llei de la funció pública”.