Les fonts consultades asseguren que durant els primers quatre mesos i mig d’aquest 2024, aproximadament, es deuen haver pagat uns 315 dies extra. Això vol dir 315 jornades de 12 hores suplementàries. Més enllà del que ja establien els quadrants, les planificacions laborals, perquè el volum de feina ha fet necessari haver de mobilitzar algun funcionari que inicialment no havia de treballar. Això vol dir que hi ha un parell d’extres diaris. “I no sempre s’acaben de cobrir les necessitats. La ministra no pot dir que tenim recursos.”
Les mateixes fonts consultades, properes a organitzacions sindicals penitenciàries, recorden que hi ha funcionaris que ja superen les 120 hores anuals extraordinàries. Aquestes 120 hores és el llindar, el punt màxim que es permet. El que passa d’aquesta xifra sol rebre sempre l’advertència del Tribunal de Comptes. “Hi ha diversos funcionaris que han superat la ratlla i tot just som a mitjan maig”, indiquen els consultats, que afegeixen que, en global es deuen haver fet, “més o menys”, unes 3.900 hores extraordinàries.
Si a l’increment de presos i a la feina que això porta associat, “hi ha una convocatòria de nous formadors que han hagut de fer les proves pertinents més les formacions a les noves promocions”, tot plegat es complica. No facilita el camí. En fi, usant les paraules de les fonts consultades, “la gestió tampoc no ajuda”. I, encara que menys caldejat que en altres ocasions, l’ambient tampoc és per llançar coets. Els darrers dies, per exemple, una proves per al grup d’intervenció han generat dubtes sobre possibles influències i favoritismes.
La qüestió ha quedat en no-res tot i que, aparentment, algunes de les anomalies suposadament detectades han acabat arribant a Funció Pública. Són les gotes malaies que van apareixent de tant en tant i que, més aviat que tard, manté vives les guerres entre bàndols que, en major o menor mesura, sempre hi ha hagut en una institució que no té un volum de personal molt gran però sí que força fracturat. Força enfrontat.