Clam perquè les víctimes de violència de gènere denunciïn i els operadors legals es coordinin millor

Un magistrat de l’Audiència de Girona especialitzat en enjudiciar casos de violències sexuals dona pautes a la policia per fer un millor acompanyament a presumptes agredides i aconseguir evitar absolucions que ho són per manca de proves

Un moment de l'inici de l'exposició del magistrat Víctor Correas a la sala d'actes de la policia.
Un moment de l'inici de l'exposició del magistrat Víctor Correas a la sala d'actes de la policia. Toni Solanelles

“Aquest tipus de delictes, com passa a tot Europa, es denuncien relativament poc.” I es denuncien poc perquè pel mig hi ha una dependència econòmica o de l’espai. Vaja, que si s’acusa la parella de segons què, el primer sentiment és que hom no se’n podrà sortir perquè no té ni recursos ni un lloc on anar a viure estant com està el preu de l’habitatge pels núvols. Aquesta és una de les observacions fetes pel director adjunt de la policia, Toni Rodríguez, en el marc d’una formació impartida pel magistrat de l’Audiència de Girona especialitzat en casos de violència de gènere i sexuals Víctor Correas. 

El magistrat ha defensat que millorant la coordinació, la col·laboració i cooperació entre els operadors jurídics es poden dur a terme millors investigacions. I és que, ja ho va explicar Correas fa uns mesos quan va ser a Andorra per fer una formació a jutges i magistrats i personal al tomb de l’administració de Justícia, una de les dificultats amb què es troben aquells que han d’enjudiciar els casos és que els elements de prova de vegades no són suficients, tot i reconèixer que “cada vegada rebem millors investigacions”. Correas, en declaracions als periodistes, ha deixat clar que no sempre és culpa de l’investigador. També el jutjador té una part de culpa perquè ha de deixar clar què necessita. 

En tot cas, ha exposat el magistrat gironí de forma metafòrica, “no pot ser que cada dia sortim per la porta d’emergència”. I amb això volia dir que com que en el sistema de Dret occidental la presumpció d’innocència, davant del dubte s’ha d’absoldre. I moltes vegades s’acaba deixant anar persones respecte dels quals els magistrats tenen la íntima convicció que són culpables però no tenen els mitjans per demostrar-ho. I quan això passa, el sistema falla i infereix inseguretat a la víctima en aquell cas denunciant i en totes les altres potencials víctimes, a les quals ja costa prou denunciar.

P9201489
El director adjunt de la policia Toni Rodríguez fent la presentació de la ponència-formació.

Ha estat en aquest sentit que l’inspector major director adjunt Rodríguez ha comminat les persones afectades a denunciar les situacions amb què es troben, deixant clar que “Andorra és molt garantista” i que malgrat que les hipotètiques víctimes “se sentin vulnerables” han de saber que “els recursos són suficients”, tot exposant també que la petitesa d’un país com el Principat té elements negatius -que se sàpiga molt ràpidament, per exemple, qui és l’afectat o afectada en aquest cas- però també hi ha elements positius com que es pugui intervenir amb celeritat o es pugui estar molt a prop de les víctimes.

REPUNT

Com ja va avançar l’Altaveu aquest passat cap de setmana, durant el primer semestre del 2024 s’han detingut al Principat 23 homes per violència de gènere. Divuit d’aquests eren residents al país i cinc més eren homes que hi estaven de passada. La majoria dels arrestats se situen en una franja d’edat entre els 30 i els 49 anys tot i que tres dels apressats superaven els 60 anys. Segons el cos d’ordre, des de l’hivern passat s’ha notat un repunt d’interposició de denúncies d’aquesta naturalesa, que no vol dir que hi hagi més casos -sempre hi han sigut-, sinó que les víctimes se senten més valentes o hi ha més conscienciació.

La majoria de detencions per violència de gènere han estat per agressions.

Relacionat

La policia deté 23 homes per violència de gènere durant el primer semestre

Tot plegat s’ha exposat al tomb de la ponència formació impartida per Víctor Correas a tots els funcionaris de policia que aquest matí poden acudir a la seva exposició, que té per objectiu fer obrir un procés de reflexió per com millorar les actuacions, en aquest cas policials, davant de casos de violència de gènere i, més encara, de caràcter sexual. De fet, el magistrat gironí, un home molt proper i planer, va ser el redactor del protocol d’actuació que apliquen els mossos d’esquadra en casos com els descrits.

El magistrat gironí ha fet una crida a tots els intervinents en l’esclariment de casos de violència de gènere i sexual a deixar de fer “un treball víctimocèntric a dedicar-se a la víctima de manera més acompanyada” i seguir l’evolució de la persona denunciant i no quedar-se només en el fet primer

Correas, en manifestacions als mitjans -la xerrada no era pública atès que els policies assistents podien plantejar casos reals per poder reflexionar en la matèria amb total llibertat-, ha reiterat que el primer que cal fer en relació a la violència de gènere i sexual és deixar-nos de mites i estereotips. “Les coses no són com nosaltres esperem que siguin. Les nostres expectatives probablement són incorrectes”, ha dit el magistrat, que ha assegurat que “hi ha gran varietat de víctimes i molts supòsits diferents” i una qüestió bàsica és “entendre aquesta diversitat”.

El magistrat gironí ha fet una crida a tots els intervinents en l’esclariment de casos de violència de gènere i sexual a deixar de fer “un treball víctimocèntric a dedicar-se a la víctima de manera més acompanyada”. I perquè deixa això Correas? Doncs perquè considera que és un error analitzar la víctima només en funció del moment que van ocórrer els eventuals fets. Perquè “l’evolució” que té aquella víctima en “la dinàmica de la vida relacional, laboral”, “probatòriament és molt rica”. I això és així, ha exposat, perquè si a algú que no tenia idees suïcides a partir d’un moment li apareixen o si algú que viu en un lloc concret al cap d’un temps li sorgeix la necessitat d’anar-se’n a establir a cent quilòmetres pot ser indicador de moltes coses.

En el sentit de l’acompanyament, i parlant-ho a nivell local, el director adjunt Rodríguez ha explicat que “intentem que el primer equip que atén la dona” que denuncia o que es troba en una situació de violència de gènere o sexual “ja sigui el referent” durant tot el procés, que es mira d’escurçar al màxim per no caure en la revictimització. Hi ha protocols específics com també hi són amb la qüestió dels menors, en què es treballa amb un format del que tècnicament s’anomena prova preconstituïda.

EL JUDICI NO ÉS UN CONCURS

En tot cas, l’important, ha deixat clar el magistrat Correas, “és saber què vol el consumidor final” d’una investigació que no deixa de ser “l’òrgan enjudiciador”. I com que aquest no pot intervenir directament en el procés d’investigació, d’instrucció, el que cal és que prèviament es facin formacions -com la que du a terme aquest matí la policia- i, sobretot, que hi hagin reunions de coordinació, de cooperació i de col·laboració “a l’efecte de comunicar de forma més fluïda possible” i poder consensuar allò que es necessita perquè la investigació conflueixi en l’esclariment real dels fets. 

Víctor Correas és magistrat a l'Audiència de Girona.

Relacionat

Que totes les investigacions siguin com les del ‘cas Alves’

Ja s’ha dit que Correas ha indicat que “cada vegada estem reben millors investigacions” i això és bàsic per poder destruir, si escau, la presumpció d’innocència amb els elements fefaents, clars. Perquè en cas contrari els jutges es troben “amb una llista de narratives i la persona que ho fa més bé” el dia del judici, surt com a vencedor. Però és que resulta que “el judici no és un concurs”. O no ho hauria de ser. I el que es pretén es poder arribar a la veritat, a la realitat, i qui sigui culpable en pagui les conseqüències a nivell de pena i no que surti, com ha indicat el magistrat, per la porta d’emergència que seria una absolució per falta de proves i per la presumpció d’innocència.

Comentaris (5)

Trending