Les decisions judicials en l’àmbit administratiu s’han d’executar, a tot estirar, al cap de sis mesos de ser dictades. I la sanció que ara es preveu que es compleixi va ser ratificada aquest mes de juny per la sala administrativa del Tribunal Superior. I és que el funcionari en qüestió va recórrer a tantes instàncies com va poder per mirar d’evitar la sanció. Semblava evident, però, que hi havia hagut algun tipus d’anomalia, més enllà del fet que un camió estacionat hauria facilitat la fugida, com perquè el reclús pogués tocar pirandó el 29 d’octubre del 2019. Això sí, va ser localitzat poques hores després mig amagat a tocar el riu a la zona de Prat Salit.
El carceller que ara haurà de complir la sanció, el dia de la fuga, estava feinejant a les garites dels patis mentre que els altres dos vigilants penitenciaris estaven al centre de control de càmeres. Inicialment es van instruir expedients per faltes molt greus i greus, i una vegada es va anar analitzant la situació, es va rebaixar la gravetat de les negligències detectades. Amb tot, el funcionari que ara haurà de complir la sanció va defensar la seva actuació i ha recorregut a totes les instàncies judicials, com s’ha indicat, la decisió adoptada pel Govern el desembre del 2020.
El juny la sala administrativa del Tribunal Superior va validar la sanció imposada concloent que “el fet d’al·legar que l’evasió de l’intern va ser conseqüència d’un cúmul de circumstàncies no justifica el compliment negligent de les funcions que tenia atribuïdes”. En efecte, el funcionari, actualment a l’equip d’intervenció, més enllà d’assegurar que la sanció imposada pel Govern era extemporània, defensava que “va desenvolupar les seves funcions de forma adequada, ja que tenia encomanada la vigilància d’altres patis, a més del d’adaptació on es van produir els fets”.
També justificava que tenia encomanades “diverses funcions com són el control de l’entrada i sortida d’aquests patis dels interns; atendre les comunicacions telefòniques de la resta d’agents penitenciaris; i dur a terme el tancament dels patis un cop acabat el temps d’esbarjo”. Però els tribunals no li han donat la raó. I el Superior avala l’anàlisi detallada feta per la Batllia. “D’aquest examen en ressurt que l’agent no va realitzar cap control visual directe del pati d’adaptació, ja que va baixar la persiana de la finestra, de manera que només podia fer aquest control a través dels monitors i sistemes de videovigilància que no permetien una visió completa del pati”.
Comentaris (2)