Quina? Això no se sap gaire. O gens. Tot i que també és cert, asseguren les fonts, que Rossell no és gaire amant d’escarafalls i menys de fer canvis que li puguin generar encara més rebombori. Al Govern, especialment a Interior i a Funció Pública, no estan gens contents amb la gestió d’aquest darrer concurs. I malgrat que les fonts consultades admeten que la direcció està a la corda fluixa, la dificultat per trobar un relleu de garanties pot permetre que es faci efectiva la dita que diu que qui dia passa, any empeny.
El que és clar és que fa alguns dies, ja amb el concurs oficialment anul·lat una vegada acollit el recurs promogut pel Sindicat de Personal Penitenciari (SPP), representants d’aquesta organització sindical es van reunir amb Rossell per expressar-li els seus neguits. No han transcendit detalls de la trobada més enllà que va estar presidida per un clima de cordialitat. En certa manera, des del ministeri se’ls hauria reafirmat que si el recurs va ser acollit positivament és perquè tenia la base suficient per posar entre l’espasa i la pare el concurs però també s’hauria demanat que no es tensi la corda més del necessari.
En qualsevol cas, la calma és tensa malgrat que el suflé manifestament ha baixat. Hi ha, s’ha dit, expectació per saber quins passos donarà especialment el ministeri. Però també s’està molt a l’aguait què fan els uns i els altres. La fiscalització entre ‘grupuscles’ existents al centre penitenciari és notable. Sort encara, afirmen les fonts consultades, que el clima amb la població reclusa ha millorat respecte d’altres períodes i això no complica més la gestió de tot plegat.