Des del cos de bombers, tal com va explicar fa uns dies el sotsoficial responsable del GRM, Abel Amigó, coincidint amb el balanç d’actuacions dels mesos d’estiu, el fet de poder cobrar determinats rescats no obeeix a una finalitat “recaptatòria”, sinó que s’entén com una manera de conscienciar perquè la gent tingui coneixement del medi on es mou i sàpiguen que cal un determinat estat físic, equipament o fins i tot la contractació d’una assegurança abans de sortir a la muntanya, que després, en cas de rescat, és qui es fa càrrec dels costos que pugui ocasionar. De la mateixa manera també es vol que els ciutadans tinguin clar que l’actuació dels servis d’emergència suposa un cost i a vegades cert risc per aquells que han d’actuar.
Com s’ha dit, de les 25 factures que s’han emès fins ara, no s’ha detallat si alguna d’elles s’ha arribat a cobrar, però fonts del cos han confirmat que sí que s’ha cobrat algun dispositiu o actuació no vinculada amb una urgència. Per poder trametre el càrrec econòmic són els mateixos bombers que s’encarreguen de recollir les dades de contacte de la persona. Una tasca que no sempre és evident en funció de les condicions amb què es troba la víctima.
Cal tenir present que hi ha determinades activitats de risc que si es practiquen i comporten un rescat, “es cobren”. En el cas del senderisme “només, només” s’emet factura si el rescat és a causa d’una “imprudència o negligència”.
El novembre del 2023 el Govern va aprovar el llistat de tarifes associades als rescats que estableix una graella de preus de les diferents actuacions que pot fer el cos. També inclou la seva participació en esdeveniments esportius o d’altres tipus i per exemple, disposar d’un camió autoescala durant una hora costa 105,05 euros. Ara bé, la tarifa més elevada és la corresponent als rescats aeris. Per cada hora que sigui necessari fer servir un helicòpter biturbina es podran demanar fins a 6.394 euros a la persona rescatada.