Es tracta d’evocar com funcionen els sistemes penitenciaris. I els dos lletrats Rascagnères, que per les seves professions presents o passades o per algunes responsabilitats institucionals han tingut força contacte directe amb la presó, analitzen diversos aspectes de la presó andorrana, començant pel volum de presos internats -60 quan van fer l’estudi per 61 funcionaris- per a una capacitat total, s’esmenta en el treball, de 147 reclusos.
“Andorra és el segon estat membre del Consell d'Europa amb la taxa d’ocupació més baixa (35 presos / 100 places)”
Es remarca que, en el moment de l’estudi, hi havia, aproximadament, un funcionari per intern. Ara el rati ha baixat perquè hi ha més presos. Alhora, també es posa de relleu que “Andorra és el segon estat membre del Consell d'Europa amb la taxa d’ocupació més baixa (35 presos / 100 places)”. I que “la taxa de detenció d’Andorra el 2022 se situava en 66/100.000 habitants i és, per tant, un dels països membres del Consell d’Europa més baixos després de Liechtenstein, Mònaco, Islàndia, la República de Sèrbia, Finlàndia, els Països Baixos i Noruega”.
El treball dels Rascagnères pare i fill analitza els procediments penitenciaris i tota la normativa que, d’una forma o altra, té a veure amb la reclusió, amb la detenció, amb les estades al centre penitenciari de les persones privades de llibertat. I acaba concloent que “la llei penitenciaria andorrana encara té molt camí per recórrer”. Perquè tot i la legislació vigent des de l’any passat, que “marca un punt d’inflexió important en aquest àmbit, moltes normatives encara no s’han desenvolupat, la qual cosa comporta llacunes importants. En conseqüència, l’administració penitenciaria està obligada a regular nombrosos aspectes relatius al dret penitenciari, les condicions de detenció i altres qüestions de funcionament, mitjançant circulars internes no publicades i no accessibles al públic”.
Segons els autors de l’estudi, “aquesta pràctica planteja interrogants ja que impedeixen que “els diferents actors no governamentals que intervenen en aquest entorn no puguin conèixer amb detall i precisió la normativa d’aplicació”. Per tant, “el principi de seguretat jurídica està contaminat per aquesta pràctica i, en conseqüència, és imprescindible resoldre aquesta situació mitjançant la publicació i promulgació d’una normativa detallada”.
Comentaris (1)