Aquesta és en síntesi l’opinió d’experts i executius lligats a l’enginyeria i a infraestructures de comunicació. El moment per aconseguir suports per desenvolupar l’enllaç ferroviari és propici i s’ha de sustentar en dues grans potes: uns eventuals Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus, que possibilitarien impulsar el tren des de la capital catalana fins al Pirineu i fins a Andorra amb el 2030 com a horitzó, i la negociació de l’Acord d’associació amb la UE, que podria permetre pactar aliances amb els estats veïns en relació amb el desenvolupament de projecte. Això sí: “Andorra ho ha de tenir clar” i, a més a més, el Govern ha de ser un motor, un ‘lobby’ respecte d’altres governs de regions i països del voltant, per aconseguir les millores necessàries.
Els debats de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) han permès aquest dimarts conèixer el posicionament del president de FERRMED, Joan Amorós; el director general de Ferrocarrils de la Generalitat i exmàxim responsable de les infraestructures del govern català, Ricard Font; i l’enginyer andorrà Josep Maria Vila, que ha estat rotund sobre l’agnosticisme que suscita la possibilitat de construir un aeroport a l’interior del Principat. Vila ha parlat de fer un enllaç via túnel entre el Pas i l’Ospitalet, però sobre això -pel cost i les dificultats- s’hi ha mostrat molt poc favorable Amorós, que presideix una associació catalana que fa pressió per aconseguir un gran corredor ferroviari que enllaci el sud amb el nord.
L’exsecretari general d’Infraestructures del govern català i ara màxim responsable de Ferrocarrils de la Generalitat creu que per Andorra la negociació d’un acord amb la UE és un moment idoni per aconseguir suports en matèria de comunicacions
Ha estat Amorós qui més a favor del tren com a eina comunicativa que connecti Andorra amb el món. També Font, nascut a la Seu d’Urgell, ha destacat la necessitat que el Principat adopti com a gran referent l’aeroport del Prat, que és l’únic amb capacitat per fer vols intercontinentals, ha recordat el president de FERRMED, i que ho complementi per a segons quines qüestions amb el de la Seu, el de Lleida o el de Tolosa. “Si tenim l’aeroport de la Seu, aprofitem-lo”, ha indicat Amorós, partidari de fer arribar el tren a Andorra des d’Alp i d’aquí cap a Puigcerdà i Barcelona. L’objectiu seria poder arribar a l’aeroport de la capital catalana des d’Andorra en tren en dues hores i mitja.
Enfront d’altres iniciatives, com el túnel cap a l’Ospitalet o un eventual aeroport intern, que podrien suport vint o trenta anys de treballs, fer els enllaços ferroviaris fins a la capital catalana podrien estar llestos el 2030 a un cost raonable d’uns 300 milions d’euros. Per al president de FERRMED, una vegada el tren sigui als peus d’Andorra, una infraestructura lleugera podria enllaçar amb l’aeroport de la Seu i també es podria crear una línia interna, tipus tramvia, dins del Principat, que podria connectar també amb les pistes d’esquí.
Tant Amorós com Font, i també Vila, s’han mostrat molt recelosos a les “grans obres faraòniques” i a l’entendre del president de l’associació catalana que promou l’eix ferroviari mediterrani -de Lió a Alacant- “s’han d’aprofitar les escletxes que se’ns obren”, com la possibilitat que se celebrin uns Jocs Olímpics d’Hivern o l’any internacional del tren que se celebrarà el 2021 per impulsar iniciatives que siguin d’interès per als territoris.
En tot cas, i en això ha estat molt contundent Ricard Font, un dels homes que més va batallar per posar l’aeroport Andorra-la Seu ‘al mapa’, les polítiques dels territoris “no poden estar aïllades d’una visió global” i països com Andorra no es poden estar “mirant-se a si mateix” sinó que han de buscar “aliances” amb estats i regions per aconseguir una “connectivitat efectiva”. D’exemples d’aeroports que han fet malbé grans espais i estan morts de riure, Espanya i Europa n’estan plenes.
Comentaris (16)