L’estudi d’impacte ambiental dirigit per l’enginyer geòleg Ivan Villaró i realitzat per l’ambientòloga Aïda Aixàs ja està a exposició pública. Es tracta d’una documentació habitual en aquests casos que s’ha hagut d’anar modulant a petició del ministeri de Medi Ambient. De fet, el treball preveia que les obres s’iniciessin el mes de març i així la construcció de l’heliport hauria pogut acabar-se el novembre del 2024, encara que el mateix document ja preveu que hi pugui haver una demora d’entre cinc i sis mesos de tot plegat.
L’actuació es divideix en tres fases. La primera correspon a la tala i desbrossada del terreny i la implantació inicial de l’obra, i hauria de durar un parell de mesos. Per afectar el mínim possible l’hàbitat faunístic, que no hi és molt important segons la redactora de l’estudi però sí que existeix, aquesta actuació s’ha de realitzar des de mitjan estiu i fins a final de març. La segona fase, d’una durada d’entre onze i dotze mesos i que en alguns moments es pot solapar amb la tercera, serà la de la realització de l’obra civil per a la plataforma.
L’actuació es divideix en tres fases. La primera correspon a la tala i desbrossada del terreny i la implantació inicial de l’obra, i hauria de durar un parell de mesos.
Això comportarà l’excavació del terreny i el moviment de terres, que inicialment es preveia de 85.000 metres cúbics (que equivalent gairebé al mateix nombre de tones de terra) i que finalment s’ha reduït a 76.700. Aquesta segona fase també incorpora la definició de talussos i l’estabilització i sosteniment de l’espai. Finalment, la tercera fase, també a realitzar en entre onze i dotze mesos, comporta la construcció de les edificacions, de les instal·lacions i els acabats de tot plegat, que es mirarà que al màxim quedin integrats en l’entorn.
L’ambientòloga que ha realitzat l’estudi ja ha deixat clar que el fet que només s’actuï en un extrem de la parcel·la cedida a la concessionària limita molt l’impacte. I que aquest serà molt major si per raons d’explotació de l’activitat s’acabés desenvolupant un projecte major. I és que la zona on s’actua ja està força condicionat per l’activitat de l’estació de Pal, amb pas de ginys i la carretera força a prop. Només la meitat de l’espai on es desenvoluparà com a mínim inicialment el projecte es pot considerar de qualitat ambiental de nivell alt. L’altra meitat s’avalua com a “qualitat ambiental de nivell base en àmbit urbà”.
MASSA FORESTAL
S’actua en una cota d’entre 1.850 i 1.892 metres d’altitud, en un indret de substrat rocós format per fil·lites, esquists i calcoesquists sense cap curs fluvial i amb una massa forestal considerada “bàsica” on “no hi ha cap exemplar arbori catalogat”. Quant a la massa forestal, hi ha un predomini del pi negre, també de pi roig i d’una mescla de tots dos. Hi ha alguns avets petits i alguns plançons de roure de fulla gran. De tots els arbres que hi ha a la zona originàriament, se’n conservaran 20, segons l’estudi, de petits, per replantar-los. Posteriorment, per a la revegetació i les actuacions de correcció ambiental s’usaran entre 280 i 300 exemplars de diversa naturalesa procedents de viver i de dimensions reduïdes.
Els troncs dels arbres que es talin de dimensions més grans seran degudament tallats i s’hi donarà una sortida comercial. La massa forestal més petita serà tractada tèrmicament i o bé es posarà a disposició de la població o bé es convertirà en biomassa que en part també es podrà usar per a la reforestació o revegetació de la zona. I encara es guardaran alguns troncs per si mai cal restituir el circuit de BTT que hi ha en aquell punt i que òbviament veurà com almenys un temps tindrà alterat el seu curs.
Sobre el matollar que es pot trobar a la zona d’actuació, és majoritàriament de caràcter subalpí, trobant-hi abarset o neret, heura, ginebra, gerbera o boixerola. S’han detectat fins a 57 espècies diferents de plantes i s’ha localitzat quelcom que no s’esperava o no es preveia que hi hagués en aquell indret: exemplars de Campanula precatoria, una espècie d’interès i quasi amenaçada que no era coneguda a la zona de Pal encara que sí en altres punts del Principat. Per això els experts que han realitzat l’estudi proposen la retirada dels panots de terra on hi hagi aquests exemplars per tal de conservar les llavors i traslladar-los en altres indrets.
En l’indret on s’haurà d’actuar no hi ha cap curs fluvial i això fa que la fauna, especialment quant a amfibis, sigui poca. No hi ha “cap hàbitat declarat d’interès” i els principals animals que s’hi poden trobar van de sargantanes a serenalles passant per algun ocell ocasional, esquirols, teixons, llebres i puntualment hi poden fer pas des de cabirols o muflons i encara algun senglar. Tots plegats durant el curs de les obres seran afectats per l’impacte i una vegada realitzada la construcció tot plegat quedarà modificat per a la fase d’explotació de l’heliport, com es destaca en l’informe.
IMPACTES
Acústicament la zona és “d’una sensibilitat moderada” associada a l’activitat del camp de neu i al trànsit de les carreteres pròximes, les de la Caubella i la del Coll de la Botella. També moderada haurà de ser la protecció contra el soroll durant l’actuació urbanística en què no s’haurien de superar el nivell sonor de 65dBA a no ser que sigui d’una manera puntual. Segons l’informe, “no es treballarà de nit” i això hauria de reduir l’impacte que, però, en el cas geològic òbviament serà molt important en la fase d’obra i perceptible per a la població.
S’excavaran de l’ordre de 43.000 metres cúbics de terra i s’haurà de fer una aportació similar externa per al que es necessita per al conjunt de l’actuació. L’obra no ha de suposar una repercussió ni en el trànsit ni en els serveis que hi ha a la zona -sí que s’enderroca una instal·lació que hi té Andorra Telecom però això ja s’ha previst en el projecte- però sí que hi haurà algunes limitacions puntuals i l’actuació òbviament comportarà impacte per a senderistes o esquiadors.
L’alteració que comportarà la construcció modificarà el conjunt de l’espai i sobretot a nivell acústic, durant la fase d’explotació de l’heliport hi haurà impacte. Tot l’espai canviarà de cara, òbviament, per molt que es facin murs per reduir impactes visuals i similars i s’apliqui fil per randa el pla de vigilància ambiental i de restauració ambiental que els redactors de l’estudi d’impacte ambiental inclouen en el seu treball sotmès fins a principi de setembre a les al·legacions d’aquells que estimin oportú fer-les.
LES CONSTRUCCIONS
Dels 25.500 metres quadrats sobre els quals s’actuarà, en 17.000 es construirà estrictament el projecte objecte de l’explotació posterior. Fins als 24.000 metres quadrats, s’hi intervé per tal de construir-hi totes aquelles estructures de sosteniment i estabilització del projecte. I encara de manera selectiva s’impactara en 1.500 metres quadrats més especialment per accedir a la zona d’actuació en el moment de l’obra i posteriorment es refarà aquest espai de la manera més similar possible a l’actualitat.
Dels 25.500 metres quadrats sobre els quals s’actuarà, en 17.000 es construirà estrictament el projecte objecte de l’explotació posterior. Hi haurà tres grans construccions més enllà de la plataforma d’enlairament i aterratge. La terminal, l’hangar i l’aparcament
Hi haurà tres grans construccions més enllà de la plataforma d’enlairament i aterratge. La terminal, l’hangar i l’aparcament. També hi haurà uns bungalous (de 8 metres d’altura i 35 metres quadrats de superfície) perquè hi puguin fer estada i descans els treballadors de la instal·lació i, si escau, els pilots dels aparells. Es faran els accessos mínims imprescindibles i de forma directa cap a l’equipament nacional declarat d’interès. La terminal serà la construcció més voluminosa amb una altura màxima de 9,8 metres, amb una planta baixa de 420 metres quadrats i una segona de 510 metres.
S’usarà el formigó armat per fer-la encara que no es descarta una estructura prefabricada o fins i tot la fusta. La coberta serà de pissarra. En el conjunt del projecte s’usaran materials com la pedra, la fusta o el vidre per als acabats i així intentar dotar el conjunt de la millor integració possible. S’intentarà d’ubicar plaques solars on s’escaigui i la il·luminació es farà totalment amb LEDs. L’aparcament serà cobert i del total de places que s’hi facin, cinc estaran permanentment reservades al personal de la instal·lació.
Els responsables de l’estudi, s’ha apuntat ja, deixen clar que caldrà revegetar, fer sembra i hidrosembra i evidencien que en el cas que mai s’hagués d’actuar en el conjunt de la parcel·la, en aquells 110.000 metres quadrats esmentats, llavors sí que l’impacte canviaria molt i seria molt major. També perquè s’allunya ja de la zona ja emprada per a usos humans constants i, en certa forma, que ja han tingut una relativa alteració per l’activitat de l’home.