La documentació aportada al Consell General posa de relleu que l’administració, contràriament al que va dir el ministre portaveu, Jordi Cinca, era conscient que hi havia com a mínim una altra firma que podia fer la feina. De fet, els anys 2015, 2016 i 2017 es van demanar pressupostos a SPAI i Andorsoft. En canvi, la darrera adjudicació, del 24 de gener i que supera els 110.000 euros, ja es va dur a terme sense consultar altres preus i davant la necessitat de garantir la cura informàtica es va tirar pel dret.
La carta d’IBM que figura en l’expedient de les polèmiques adjudicacions sobre manteniment informàtic fetes pel Govern a l’empresa del germà del màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, no diu en cap cas que la Societat de Programació i Anàlisis Informàtiques (SPAI) sigui l’única firma autoritzada al Principat per fer les tasques que se li van encarregar. De fet, malgrat que el ministre portaveu, Jordi Cinca, va afirmar que la feina era tan específica que només SPAI la podia dur a terme i així va justificar l’adjudicació directa a l’empresa del germà de Martí, el Govern sabia perfectament que no era així. El propi executiu havia sol·licitat pressupost els anys 2015, 2016 i 2017 per fer els treballs a una altra empresa: Andorsoft, que aquesta sí és la partner oficial d’IBM França, amb qui tradicionalment s’ha vinculat Andorra quan es tractava d’aquesta multinacional.
La carta que figura en el dossier sobre la ‘Martí connection’ que el Govern ha enviat al Consell General i, suposadament, a la fiscalia, el que explica és que IBM França ha col·laborat amb SPAI i que aquesta empresa disposa de tècnics degudament acreditats per ells per fer la feina. Però en cap moment afirma que l’empresa del germà del cap de Govern sigui l’única que tingui la capacitat d’assumir el manteniment dels ordinadors del departament de Sistemes d’Informació del Govern ni que tingui cap exclusivitat, segons que han assegurat fonts parlamentàries. Això ja desvirtuaria les explicacions ofertes per l’executiu. De fet, la documentació enviada a la seu parlamentària només es consultable sota moltes limitacions, segons que han exposat diverses fonts.
De fet, no és la primera vegada que el Govern envia informació al Consell General -per exemple, relativa a la societat panamenya de les accions de la qual va ser tenedor Jordi Cinca- però que n’exigeix una consulta molt restringida. En aquella ocasió, cap parlamentari es va interessar per analitzar la documentació. Però no ha estat el cas de la ‘Martí connection’, que ha generat més interès. En aquest sentit, diverses fonts han lamentat que estigui terminantment prohibit poder disposar de còpies del dossier. No es poden fer ni fotocòpies ni, tan sols, obtenir fotografies dels documents amb el telèfon mòbil, per exemple. Aquest fet ha portat per exemple als representants d’SDP de lamentar que l’executiu es vanagloriï de la transparència, d’una banda, i, per l’altra, la dificulti enormement.
Les diverses fonts consultades han ressaltat el fet que el Govern tenia clar que SPAI no era l’única empresa que podia fer els treballs que se li van encarregar en quatre ocasions -pel que fa a l’esmentat departament de Sistemes d’Informació (DSI); també hi va haver tres adjudicacions de menor quantia des del departament de policia encara que signades, també, pel màxim responsable governamental- ja que malgrat no fer-se un concurs pròpiament dit, per als anys 2015, 2016 i 2017, l’executiu va sol·licitar preus tant a SPAI com a Andorsoft. Sempre va ser la primera empresa la que oferia un pressupost més barat i per aquest motiu se li hauria adjudicat la feina. De la documentació inclosa en el dossier tampoc no seria tan clarivident que IBM hagués anunciat que no seguiria prestant el servei encara que sí que es podia entendre així en una missiva del 2014.
Els consellers generals poden consultar la documentació aportada pel Govern però sense fer-ne cap mena de fotocòpia ni prendre'n imatges amb els mòbils, per exemple
En qualsevol cas, la primera feina que s’encarrega a SPAI en relació al DSI és un manteniment que anava de l’1 d’abril al 31 de desembre del 2015. Es demana preus a l’empresa del germà del cap de Govern i Andorsoft i, en un primer moment, es declara deserta l’adjudicació per un defecte de forma. Faltava un certificat en alguna de les propostes. Més tard s’acaba fent l’adjudicació directa i urgent a SPAI en virtut del pressupost presentat amb anterioritat i que contemplava un preu inferior al de l’altra empresa consultada. De fet, segons les fonts que han tingut accés a la documentació, en el dossier hi constaria un comparatiu de les ofertes. El mateix passaria en els casos del 2016 i el 2017 i el raonament de l’adjudicació seria sempre el mateix: el preu.
La gran ‘problemàtica’ arribaria en la darrera adjudicació, la que va ser acordada pel consell de ministres el 24 de gener i va ser publicada posteriorment al BOPA. I que va originar que l’Altaveu exposés el malestar i la incredulitat que hi havia en un sector de l’empresariat en saber d’una adjudicació directa governamental a l’empresa del germà del cap de Govern (de la qual la dona d’aquest també és titular d’un petit percentatge de l’accionariat). Aquella adjudicació, per al manteniment del maquinari i el programari del DSI durant l’any 2018, era, de llarg, la més quantiosa de les fetes fins ara: més de 110.000 euros, un increment substancial respecte d’altres d’anterior. En aquesta ocasió no hi ha ja cap demanda de preus, ni cap comparativa, ni cap justificació ferma, segons les fonts.
Això sí, hi hauria un informe de la intervenció general del Govern que parteix del neguit d’un suposat oblit. El departament depenent del ministeri de Finances alerta que ha vençut el contracte de manteniment del 2017 i no s’ha procedit a fer una nova adjudicació. Sense consultes, sense cap demanda de pressupostos en aquesta ocasió, es tira pel dret i s’adjudica la feina a l’adjudicatari anterior. Això és a SPAI. Les diverses fonts consultades asseguren que si tot plegat té uns bisos de poca claredat o, en tot cas, pot aixecar dubtes raonables més enllà que èticament sigui de molt difícil justificar, la darrera contractació sobrepassaria ja tots aquests dubtes i, també, possiblement, alguns límits. Des del punt de vista legal, però, s’espera la decisió de la fiscalia més enllà de la possibilitat que algun col·lectiu impulsi alguna acció judicial d’una altra naturalesa.
Comentaris