L’avantprojecte volumètric d’una plataforma esquiable sobre el riu Valira d’Orient i d’un aparcament soterrani, que aquest era el nom del document que Ensisa i el comú de Canillo, van fer arribar al cap de Govern, Toni Martí, per tal de sol·licitar que es promogués la declaració d’interès nacional té poc a veure, quant a la sustentació de la passarel·la, amb la realitat. De fet, segons fonts coneixedores del projecte, la proposta inicial es va haver de modificar per “inconstructible”. És a dir, el que es plantejava era inviable de dur a terme a la pràctica.
Justament, un dels elements que ressaltava l’avantprojecte inicialment presentat era “el mínim impacte sobre el terreny” i “la integració paisatgística”
No obstant això, en el dossier que avala la declaració d’interès nacional de la infraestructura, el cònsol canillenc, Josep Mandicó, es vanagloriava dels “elogis” que l’avantprojecte havia rebut per part de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) i el llavors director general d’Ensisa, Conrad Blanch, enviava a Martí el document que s’ha acabat modificant per inviable tot destacant que “l’avantprojecte s’ha fet seguint els criteris de mínim impacte sobre el terreny i d’integració paisatgística”.
En efecte, el que descriu aquell avantprojecte en virtut del qual es va promoure la declaració d’interès nacional, i la realitat del que s’està fent dista molt. La plataforma, que segons l’esmentat document, ocupa una àrea d’1,8 hectàrees i s’emplaça a la zona coneguda com del pont de la Mola, uneix el poble de Soldeu amb l’obaga on s’ubica l’estació d’esquí. La superfície de la passarel·la esquiable és d’11.300 metres quadrats i “la seva amplada és molt superior a la seva llargada. La mitjana de vol de la plataforma és de 65 metres de llargada mentre que la seva amplada és de 150 metres”.
Segons el document de constant referència al qual ha tingut accés l’Altaveu, “la plataforma se sustenta per quatre grans pilars d’acer quatrifurcats que, en forma d’arbre de quatre branques, recolzen el tauler. Dit d’una altra manera, hi ha setze pilars inclinats que convergeixen en quatre punts de contacte amb el terreny”. Això és el que no s’ha fet perquè en voler-ho dur a la pràctica segons les fonts tècniques consultades es va veure que era materialment impossible.
L’avantprojecte, justament, tracta en un apartat el fet de minimitzar l’impacte sobre el terreny. I explica que “la plataforma és una enorme superfície que cal sustentar”. A partir d’aquí, i sempre segons el document que va servir de base per aprovar l’interès nacional del projecte, “s’ha fet un gran esforç per reduir al màxim els punts de contacte amb el terreny per tal d’evitar excavacions. De la graella estructural del tauler surten 16 articulacions d’encontre amb 16 pilars. Inclinant-los i agrupant els punts de contacte amb el terreny a quatre grups reduïm dotze punts d’encontre minimitzant la modificació del terreny”.
Allí on inicialment es projectaven quatre punts de suport sobre el sòl del qual en sortien, de cadascun, quatre pilars d’acer s’hi han acabat fent setze pilones de formigó
La realitat, però, és ben diferent. I al final no s’ha pogut reduir res. En lloc de només quatre punts de contacte amb el terreny s’han acabat construint -o està en fase d’acabar-se- setze grans pilones de formigó. Pilastres que ja són del tot visibles tal i com es pot observar tant el fotografies com en els vídeos que acompanyen aquest article. “Era inconstructible”, han assegurat les fonts, que han remarcat també que malauradament, l’interès nacional, servia a qualsevol interès menys el respecte al medi ambient. En el cantó de la pista hi aniran tot un seguit de tirants per contribuir a la subjecció del planxer.
Les fonts consultades han recordat que amb l’excusa o amb l’objecte primer de pretendre millorar la pista de l’Avet i garantir-ne, suposadament, un nivell que permetés de forma usual que Andorra aculli campionats d’esquí de primeríssima qualitat, el que realment s’aconseguia amb la declaració d’interès nacional encara rebatuda en seu judicial era poder-se saltar el pla urbanístic de Canillo i la llei del sòl i, d’aquesta manera també, requalificar terrenys sobrevalorats al seu dia i afavorir els interessos privats especialment dels principals i més directament implicats: casa Calbó i Crèdit Andorrà.
Comentaris (4)