Govern treu ferro al retard de l'AREB en la gestió del 'cas BPA'

“Els calendaris no poden posar en dubte el resultat final.” El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha tret ferro al retard que porten els organismes involucrats en la gestió de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA). Saboya, en la roda de premsa posterior a la celebració del consell de ministres d'avui, ha explicat que està segur que durant l’estiu, els treballs de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) “han avançat a bon ritme”. Però no ha pogut concretar res més. Això sí, ha informat que durant la setmana que ve, el ministeri de Finances ha de mantenir diverses reunions amb les autoritats que tutelen el procés per saber de primera mà quins “progressos” s’han donat. El full de ruta inicial establia que el banc pont seria operatiu el 31 d’agost, després que a final de juliol PricewaterhouseCoopers (PwC) hagués lliurat el seu informe referent a l’auditoria que està fent des de poc després de la intervenció de BPA, el 10 de març. Per ara, ni l’informe s’ha lliurat ni encara menys s’ha posat en marxa Vall Banc, que malgrat que està jurídicament constituït encara no ha rebut, que s’hagi informat, ni un sol actiu procedent de BPA. Saboya ha afirmat que “ens preocupa menys que sigui el 31 d’agost o el 30 de setembre”, quan estigui tancada l’anàlisi dels comptes i dels clients, que no pas que “l’exercici de segregació d’actius tòxics i no tòxics es faci de forma adequada i ningú no pugui expressar cap dubte”. En aquest sentit, ha explicat que l’anàlisi és “l’important” i les “agendes” tenen un paper secundari. “Que no hi hagi cap dubte és la prioritat”, ha afirmat Saboya, que ha afegit que “no servirà de res anar més de pressa si després es discuteix la segregació”. El ministre d’Exteriors en funcions de portaveu també ha mostrat “plena confiança amb els organismes competents”, en relació a l’AREB. I ha explicat que durant la setmana que ve s’han d’enllestir tot de qüestions. En aquest sentit ha explicat que s’han de “definir les polítiques que han d’acompanyar la resolució”, com ara la previsió pressupostària de l’organisme en relació a les despeses originades per la gestió de la crisi financera.