Els dirigents governamentals deixen caure la possibilitat d'incloure encara a la nova llei de la Funció Pública algunes de les propostes sindicals. Ho han fet en una reunió en la qual han posat sobre la taula una proposta de serveis mínims que seria, de forma global, de l’entorn del 15% dels efectius operatius de manera ordinària. Els representants sindicals valoraran en les properes hores els documents lliurats pels ministeris, que malgrat no veure malament a nivell general, no ha aconseguit una acceptació unànime.
El cap de Govern, Toni Martí, s’hauria mostrat disposat a incorporar a la nova llei de la Funció Pública algunes de les demandes fetes pels sindicats de l’administració i, alhora, que el grup demòcrata garanteixi que aquestes modificacions al text que inicialment l’executiu ja havia aprovat es mantindran durant el tràmit parlamentari. Així ho ha assegurat el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) i portaveu sindical, Gabriel Ubach, que, això sí, reclama en nom dels col·lectius sindicals que els canvis que es vulguin introduir a la llei s’acordin en el marc d’una negociació i que el compromís de DA es posi per escrit. En qualsevol cas, s'ha convocat una reunió per aquest dijous per tractar la qüestió. I els sindicats, que rezelen de la proposta, estan no obstant expectants.
Aquestes apreciacions les hauria fet el màxim responsable governamental durant una trobada mantinguda aquest matí amb representants sindicals amb l’objectiu d’avançar en un acord sobre els serveis mínims que caldrà garantir els dies que es duguin a terme les accions reivindicatives emmarcades en la vaga general convocada i efectiva hipotèticament a partir d’aquest dilluns. I les ha ampliat amb posterioritat a través de trucades telefòniques i comunicats de premsa. Durant la reunió, el Govern ha posat sobre la taula una proposta que suposaria que entre el 15 i el 25% dels efectius de l’administració haurien d’estar en actiu com a personal mínim. Els sindicats encara han de valorar la proposta global feta i fer, si escau, una contraoferta. En el cas d’Educació, per exemple, hi ha un acord notable però també clares divergències en els estudis postobligatoris, essencialment, per exemple, el batxillerat i la formació professional, respecte dels quals el SEP considera que no s’han de fixar serveis mínims en no ser estudis essencials. Davant els desacords, el SEP no dóna per tancats els serveis mínims. Però també espera com es desenvolupa la nova trobada de dijous.
El màxim mandatari executiu ha citat els sindicalistes, un altre cop, aquest dijous a l'edifici administratiu; els sindicats es mantenen a l'expectativa sense acabar de decidir cap mobilització concreta
Una qüestió que sí que ha quedat acordada aquest dilluns és el fet que els sindicats comunicaran qualsevol acció amb 48 hores de marge. “Hem acceptat el termini de 48 hores com a raonable tot i que no òptim”, ha reconegut la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega. Irònicament, Ubach ha explicat que aquest és un exemple de la negociació que fins ara no ha volgut dur a terme l’executiu. “Nosaltres parlàvem d’avisar amb 24 hores, el Govern en demanava 72, doncs 48.” El que no facilitaran els sindicats serà el calendari de mobilitzacions que Descarrega reclama per poder “ajustar els serveis mínims”. Ubach ha recordat que un servei mínim “no és aquell que ha de permetre mantenir la producció si no únicament i simplement el que garanteix l’essencial i prou”.
El secretari general de l’USd’A s’ha mostrat moderadament satisfet però, alhora també, molt cautelós sobre l’oferta de negociar canvis en el text de la llei. Fins ara, qualsevol proposta de modificació s’establia via negociació reglamentària. Vist com ha anat tot plegat, els sindicats continuen exigint una taula de negociació i que qualsevol compromís es posi per escrit i se signi. Si no és així, no hi haurà avenços. I encara que hi hagi converses obertes, “les accions no s’aturen”. Així, a partir d’aquest dilluns els sindicats, de forma individual, comencen a mantenir assemblees d’afiliats per definir quines mobilitzacions es duen a terme. Està clar que hi haurà accions coincidents per tal de fer sentir el clam unànime de rebuig a la reforma plantejada. Les primeres protestes es podrien dur a terme aquesta mateixa setmana, encara que això no és del tot segur.
Durant la trobada en la qual hi han hagut, entre altres, el ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, i el titular d’Educació, un Eric Jover que ha considerat fora de lloc i “extralimitada” la petició del sindicat de l’ensenyament públic als pares per tal que evitin dur els fills a les escoles els dies d’aturada. Aquestes manifestacions no s'han posat gens bé entre els responsables del SEP. Durant la trobada matinal el cap de Govern ha volgut fer palès públicament davant dels sindicalistes que no s’ha pressionat ningú, segons fonts sindicals. Aquesta percepció no és gens compartida, com han ressaltat avui, per exemple, diversos representants de l’administració de Justícia que també han denunciat que alguns batlles haurien exigit als administratius i funcionaris que sí tenen dret a vaga que es mantinguin als seus llocs de treball.
En aquest cas, el sindicat que agrupa els treballadors de la Justícia haurien avançat que tenen intenció de demanar al Consell Superior que estableixi uns serveis mínims. La cúpula judicial, però, entén d’entrada que la reforma de la Llei de la funció pública no els afecta perquè l’administració de Justícia té una normativa pròpia. Sia com vulgui, la qüestió serà tractada aquest dimarts. Tots els sindicats ara per ara han prioritzat definir els serveis mínims abans de passar a l'acció. No hi ha cap mobilització encara concretada. Els únics que han adoptat una decisió que va una mica més enllà són els afiliats del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d'Andorra (CFPA). En aquest cas, el que s'ha acordat és que aquells membres del cos de l'ordre que no estigui de servei miraran d'assistir a tots els actes reivindicatius que es convoquin i, d'altra banda, que les cotitzacions dels afiliats serviran per cobrir la retallada salarial que experimentin aquells administratius del cos -els uniformats no poden fer vaga- que segueixin les aturades convocades.