- Les úniques inspeccions a consciència que Patrimoni Natural va dur a terme als tancats i edificis de maneig del recinte van ser previs a la posada en marxa de la instal·lació
- Amb el parc animaler ja obert al públic, l’agost del 2014 els banders van fer una revisió a la tanca perimetral: per aquella època Naturlandia havia comunicat la fugida de dues cabres hispàniques
Medi Ambient no ha sotmès a cap tipus de control en matèria de seguretat i instal·lacions el parc d’animals de Naturlandia d’ençà que es va obrir. I només l’agost del 2014 els banders van fer una revisió a la tanca perimetral del recinte. Per aquelles èpoques
s’havien escapolit dels tancats dues cabres hispàniques mascle i, seguint els protocols, els responsables del parc ho van fer saber als seus interlocutors de Patrimoni Natural. Per tant, i més enllà del ‘passotisme’ de Camprabassa, com a societat gestora de Naturlandia, i del comú de Sant Julià, com a principal accionista de la companyia, el
Govern també tindria una part de responsabilitat en la manca de manteniment del parc animaler, atès que és l’administració central qui atorga els permisos en relació als nuclis zoològics i, per tant, n’ha de fer el seguiment.
Bàsicament, els controls que s’han fet sobre Naturlandia, sobre el parc animaler en concret, tenen relació amb certificacions documentals. Moltes d’elles vinculades a la importació del bestiar que ’s’exposa’ al recinte. Per tant, en part també anteriors a la posada en marxa de la infraestructura perquè, certament, amb posterioritat a l’obertura del parc es van incorporar algunes espècies. Així, i en concret des del 2013 fins a l’actualitat, “s’ha realitzat el control de les importacions i reexportacions dels següents animals, tenint en compte l’origen legal dels mateixos, els controls i certificats sanitaris escaients de cada espècie i els permisos de les autoritats competents del país d’origen: les importacions de 14 cérvols europeus, 2 cérvols sika, 6 daines, 11 llops, 3 ossos, 5 cabres salvatges, 3 isards, 3 linxs, 5 cabirols, 3 marmotes, 11 muflons; i les importacions i posterior reexportació d’1 duc, 1 duc blanc, 1 falsa coral, 1 fura, 1 gamarús, 1 mofeta ratllada”.
Aquestes dades consten en una resposta donada pel Govern a unes preguntes formulades per la consellera general del PS Rosa Gili per via parlamentària i vinculada a l’incident que va acabar amb la mort d’un ós que, prèviament, el 14 de juny passat, havia fugit del seu tancat específic de forma encara no aclarida. En l’esmentada resposta s’expliquen diverses qüestions de caràcter extremadament tècnic i legal. I s’exposa que només l’administració pot sacrificar un animal. I que els responsables del parc i les seves normatives internes s’han d’adequar als reglaments generals. No obstant, és clar, no s’entra en el detall de l’episodi de la mort del ‘Torb’ i de les circumstàncies que es van donar en aquell moment concret.
El que sí que queda clar que l’única revisió en profunditat que el departament de Patrimoni Natural va fer als tancats i els edificis de maneig del recinte animal de Naturlandia va ser el novembre del 2012. Aquella revisió estava motivada per la demanda de permisos feta per Camprabassa i, per tant, la necessitat d’autoritzar el nucli zoològic. El parc es va posar en marxa el juny del 2013 i en aquell moment els responsables del ministeri van tornar a visitar les instal·lacions, però ho van fer de forma protocol·lària, no pas en format de control. L’única vegada que representants de l’administració central, en aquest cas els banders, van acudir al marc a fer una constatació -en aquest cas a revisar la tanca perimetral del parc- va ser l’1 d’agost del 2014.
No hi ha constància, o almenys en cap cas figura així, que Medi Ambient hagués alertat mai de la deixadesa i la manca de manteniment que va experimentar amb posterioritat el recinte, tal i com hauria quedat evident arran del succés de l’ós i que va portar el ministeri a imposar dues sancions per faltes molt greus a Camprabassa. Sancions que la societat tutelada pel comú lauredià no ha discutat en un intent de deixar morir el tema i que no se’n parli més, atès que hi té més a perdre que a guanyar a banda de ser un cop reputacional per a l’ecoparc.
