Com no està gens clar que França no estigui collant. Quan el cap de Govern, Toni Martí, surt al rescat d’altres integrants del gabinet, quan Martí agafa la paraula enmig d’una sessió parlamentària, quan la complicada vocalització de què gaudeix el polític escaldenc ressona a l’hemicicle, quelcom passa. Està sent la tendència de tota la legislatura. I aquest dijous ha tornat a passar enmig d’un acolorat debat amb el socialdemòcrata Pere López durant la discussió relativa a l’aprovació del projecte de llei de modificació de la Llei de control de les mercaderies sensibles i de la Llei del Codi de Duana. López ha lamentat que el canvi anava tard, que els demòcrates, a parer seu, no han fet res de transcendental durant set anys per lluitar de forma decidida contra el contraban. I que ho han hagut de fer ara, en temps de descompte, perquè ha vingut un ministre francès “a estirar-los de les orelles”.
La referència de López al titular francès d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, ha fet enutjar en certa manera el ministre de Finances, Jordi Cinca, que ha desvinculat del tot els canvis legislatius avui aprovats per assentiment amb la visita divendres passat del responsable polític de les duanes franceses. I ha despertat, també, Saboya i Martí, que ha estat qui ha explicat públicament que aquest dijous Ubach era a Brussel·les negociant l’acord d’associació amb la UE. La transitòria dels trenta anys s’ha tornat a posar sobre la taula. Sense que ningú no aclareixi, però, a canvi de res.
Martí ha celebrat davant el Consell General que el titular francès d’Acció i Comptes Públics deslligués les converses amb la Unió de qüestions fiscals i nega cap “estirada d’orelles”
Martí ha explicat també que aquests darrers dies ha estat trucant a tots els responsables polítics per explicar-los el contingut de la trobada amb Darmanin i anunciar-los que seran degudament informats del resultat de les reunions hagudes aquests dos darrers dies a la capital belga. Altres fonts parlamentàries, però, han assegurat, tot admetent la trucada del cap de Govern, que l’únic que hauria fet seria advertir-los que la setmana que ve ja els explicaria una cosa i l’altra. O sia, res de res que és una tàctica molt ‘martiniana’. O si explica quelcom és per embolicar més que no pas per aclarir. Maneres de fer.
Davant la cambra, els parlamentaris demòcrates han sentit de Martí les úniques referències que fins ara han pogut saber del suposat resultat de la visita de Darmanin. Toni Martí ha manifestat que se n’ha de fer una valoració positiva, ja que França “és un bon aliat” per a Andorra. En aquest sentit, ha remarcat que d’aquesta trobada sobresurt les declaracions dient que aquesta voluntat de lluitar contra el contraban no té “res a veure” amb l’acord d’associació i que va felicitar el Principat per la col·laboració amb les autoritats franceses. A més, ha remarcat que digués “que no es posaria en temes fiscals”.
El cap de Govern ha insistit que “és una visita que cal interpretar en positiu” i no com una “estirada d’orelles”. Però si no hi va ser -les relacions diplomàtiques, que al final és el que és en certs moments també la política, es consumen d’altra forma-, fonts franceses coneixedores del contingut de la trobada han assegurat que el Govern andorrà la temia. En aquest sentit han assegurat que durant bona part de la trobada la tensió es palpava en les dues delegacions. I que mentre Darmanin i els seus a partir d’un cert moment de la visita van començar a relaxar-se, el bàndol ‘local’ va mantenir sempre una inquietud notòria.
El socialdemòcrata López retreu la passivitat de l’executiu d’adoptar mesures contra el tràfic il·legal de tabac i lamenta que sols hagi actuat quan un ministre francès ha tocat la cresta
Sia com vulgui, això ja queda lluny respecte el debat d’aquest dijous en què López ha deixat anar a Martí un: “Vostè creu que els han de felicitar per tenir una llei que no es podia aplicar?” El socialdemòcrata ha destacat el fet que durant set anys el Govern no hagi fet res per modificar la llei de mercaderies sensibles tot i ser conscients que les sancions més greus eren inaplicables ja que eren inassumibles i de fet ha qüestionat el ministre per saber quantes sancions s’havien posat d’aquest tipus, a la qual cosa el titular de Finances li ha respost que cap, tot recordant-li que la lluita contra el contraban “no es fa des d’una sola llei” i, per tant, reivindicant les accions que ha fet l’executiu.
Cinca ha fet esment del canvi al Codi penal per tipificar com a delicte el contraban i també el reforç de la col·laboració amb els països veïns, a banda dels increments del preu del tabac, sis en els darrers anys. En aquest sentit, Cinca ha remarcat la voluntat del Govern en la lluita contra el contraban i ha afegit que aquesta no ha estat només de l’executiu sinó “del país”, ja que ha recordat les accions que van dur a terme altres governs. D’aquesta manera responia les paraules de López, recordant que el 2010 el PS va intentar impulsar accions contra el contraban. Cinca ha afegit, en aquest sentit, que el Principat és “molt més eficient ara que al 2010” en la lluita contra el contraban perquè la percepció que hi ha també és diferent, a la qual cosa López li ha respost que aquell any “no venia cap ministre francès a estirar-nos les orelles”.
Aprovada la llei per acollir refugiats sense saber quants refugiats es poden acollir
Dos llarguíssims després que s’anunciés que Andorra es dotaria d’una llei per permetre l’acollida de refugiats i que la idea del país era poder rebre una vintena de persones dels milers i milers que fugen de la barbàrie que es viu, entre altres llocs, essencialment a Síria, el Consell General ha donat llum verd, per unanimitat, al text que dóna resposta a aquell compromís. La Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. Però si llavors es va parlar de la vintena esmentada, avui, dos i anys i mig després, el Govern encara no ha tingut temps de calcular quants refugiats es podrien realment acollir. Vaja, tot improvisat, de cara a la galeria i amb una voluntat clara que, si pot ser, no vingui ningú. En tot cas, la nova llei té una validesa de dos anys i atorgarà a les persones un permís de sojorn o sojorn i treball, de també màxim dos anys i prorrogable sis mesos més, com a màxim. Durant aquest mateix termini, el Govern haurà de desenvolupar i tirar endavant una llei d'asil completa, que actualment Andorra no té. Com que el Principat no està adherit als convenis d'asil internacionals, l'executiu s'ha encarregat de desenvolupar la llei amb el vistiplau d'Acnur que, conjuntament amb la comunitat de Sant Egidi, seran els organismes encarregats de desplegar el corredor humanitari per poder fer arribar els refugiats al país.
Comentaris