Cinca ha recordat que al setembre es posa en marxa l'intercanvi automàtic d'informació fiscal amb Espanya, que ara es realitza únicament sota demanda. De fet, amb Espanya i d’altres països. En una jornada informativa organitzada a la capital espanyola pel Govern i Andorran Banking, l’antiga ABA, el titular de Finances ha exposat que l'objectiu és que l'intercanvi automàtic de dades sigui efectiu ja el primer any amb 41 països, que serien tots els de la Unió Europea i tretze més de l’OCDE. La xifra, ha afegit, aniria augmentant de mica en mica i superaria els 80 països en 2020.
Cinca ha fet tota una repassada a qüestions que al país ja són sabudes. Així, el ministre ha explicat que fins al moment, només existeix l'intercanvi d'informació fiscal amb altres països sota demanda, de manera que es tracta d'un avenç considerable, que s'uneix a altres aconseguits en els últims anys, com els acords de doble imposició fiscal o les diferents mesures assolides per prevenir el blanqueig de diners, ha recordat. Tot plegat, segons Cinca, amb l'objectiu d'adaptar la normativa fiscal i bancària a la dels països de l'entorn, especialment els de la UE, amb la finalitat que Andorra sigui percebuda com una destinació fiable i transparent per a les inversions estrangeres, el que en la pràctica és una obertura econòmica en tota regla.
L’executiu i Andorran Banking posen en marxa un seguit d’actes informatius per explicar les modificacions normatius i assegurar que el Principat vol ser “més competitiu en un món global”
El Govern i la patronal bancària durà a terme més actes informatius d’aquestes característiques en una mena de gira per intentar posar pau allí on hi ha intranquil·litat i dubtes. La voluntat governamental és presentar tots els canvis legislatius i de tota mena empresos en el sector financer i econòmic en els últims set anys per homologar la normativa del país a la del seu entorn i "ser més competitius en un món globalitzat”. Segons ha explicat el ministre, quan va arribar al Govern, el 2011, l'economia andorrana estava "molt concentrada" i les lleis eren proteccionistes, el que significa que no es donaven facilitats a empreses d'altres països per instal·lar-s'hi, de manera que es va iniciar un procés d’obertura generalitzada, articulada a través de profunds canvis normatius, i que ha tingut els efectes que ha tingut. Inapreciables a efectes reals i notables.
L'objectiu era que totes aquestes normes fiscals, bancàries, supervisores i monetàries, estiguessin homologades amb els països de l'entorn, tot i que adaptades a la realitat i la mida del país, i poguessin ser "recognoscibles" i "avaluades" per la comunitat internacional”. Segons ha assegurat Cinca, "seria fàcil" vincular aquests canvis al Govern actual, però la veritat, ha recordat per repartir responsabilitats per bé i per mal, la majoria de decisions han estat avalades per un suport parlamentari molt majoritari. Es tracta de canvis "estructurals, que definiran un nou país", de manera que el missatge de compromís que llancen va més enllà de les properes eleccions, previstes en principi per a la primavera de 2019, ha afegit.
En el torn de preguntes, Cinca ha respost a diverses qüestions sobre la intervenció de BPA i la seva filial espanyola, Banco Madrid. El titular de Finances ha assegurat que van actuar amb molta celeritat i van aconseguir conservar la gran majoria dels dipòsits. Ni una paraula, és clar, per les moltes dificultats que hi ha hagut. Pels ‘corralitos’ o, encara ara, pel bloqueig que persisteix d’almenys 500 milions d’euros de renda variable a Suïssa.
Després de reconèixer la gran repercussió internacional que va tenir l'assumpte, ha explicat que no es pot negar el que va passar, però que mereixen "dissociar", ja que el país ho va gestionar i l'objectiu ara és "evitar que es repeteixi", de manera que hi ha de deixar que el poder judicial s'ocupi de resoldre els molts processos judicials que hi ha oberts.
Comentaris