El 2011 ja hi va haver una resolució sobre la mateixa qüestió i encara que en aquell cas només afectava tres institucions comunals la base jurídica usada pels magistrats és gairebé idèntica. Els comuns van reclamar per la via judicial els impagaments, però com que la Batllia va tan col·lapsada no es va actuar a temps i finalment els deutes van prescriure sense ser cobrats. Andorra la Vella és, amb diferència, qui més diners haurà de percebre, més d’un milió d’euros; segueix Encamp amb 400.000 euros i Escaldes-Engordany amb poc més de 165.000 euros.
El plenari del Tribunal Superior (TS) ha condemnat el Govern a pagar pràcticament dos milions d’euros als comuns del Principat per l’anormal funcionament de la Justícia, que ha fet que entre els anys 2009 i 2015 no hagin pogut cobrar els tributs i les sancions que tenien pendents. La quantitat que l’executiu, en nom de l’Estat, haurà d’abonar a les corporacions parroquials és la meitat del que reclamaven. Els magistrats consideren, en paraules planeres, que els comuns no van ser prou diligents a l’hora d’espavilar-se per demanar l’execució dels cobraments amb prou temps perquè no es trobessin que prescriurien, com així va ser en molts casos. Però, no obstant, no es pot excusar la lentitud de la Justícia.
No és pas la primera vegada que es dóna una situació com aquesta. De fet, el desembre del 2011 el plenari del TS ja va acordar una decisió similar. En aquella ocasió, el tribunal en ple va estimar necessari que el Govern pagués dues terceres parts del demanat. Ara atorga un percentatge menor perquè considera que, sabedors de la situació que es vivia als tribunals, s’havien d’haver espavilat més encara els comuns malgrat que és clar que la Justícia no s’hi hauria posat el remei necessari. La fiscalia, ara com ja va fer fa set anys, s’ha posat més aviat de cul davant les corporacions parroquials i és qui més estopa dóna en el sentit que els comuns tampoc no haurien fet tot el que podien.
Els magistrats donen la raó parcials a les corporacions parroquials perquè entenen que s'haurien pogut espavilar més; per això els atorga només el 50% del reclamat
En qualsevol cas, la sentència dictada aquesta sentència i de la qual ha estat ponent el magistrat Albert Andrés, reprèn, segons les fonts consultades, els arguments majorment continguts en la resolució del 2011 que, òbviament, crea jurisprudència. En aquell cas els reclamants només van ser les corporacions d’Ordino, Andorra la Vella i Escaldes. Com en aquella ocasió, no es consideraria que hi va haver un error judicial si no un anormal funcionament de la Justícia. És a dir, que els jutjats van tan atrafegats i, conseqüentment tan lents, que les reclamacions per sancions, impostos impagats i altres interposades per les corporacions no es van resoldre amb el temps suficient i, consegüentment, van prescriure, amb la qual cosa els obligats tributaris ja se salvaven d’haver de pagar.
Com al 2011, i malgrat considerar que els comuns no van fer tot el que tenien al seu abast per interrompre els terminis de prescripció, el plenari del Tribunal Superior vindria a admetre que la Batllia va disposar d’un termini important per procedir a l’execució dels tributs i de les sancions. I, en conseqüència, el retard hagut, d’anys, en l’execució dels actes administratius “pot efectivament considerar-se com un funcionament anormal de l’administració de Justícia”.
Al cap i a la fi, però, l’important és que haurà de pagar el Govern. En concret, la suma total és d’1.927.051 euros distribuïts de la següent manera: al comú de Canillo l’executiu haurà d’abonar-li 111.181 euros. En el cas d’Encamp, la xifra ascendeix fins a 400.482 euros. Les quantitats relatives a Ordino (27.524 euros), la Massana (67.001 euros) i Sant Julià de Lòria (22.092 euros) són significativament inferiors i, després, tornen a pujar a Escaldes-Engordany (165.289 euros) i, especialment, a Andorra la Vella. La capital haurà de percebre més de la meitat del total: 1.133.482 euros.
Aquesta situació d’anormal funcionament de la Justícia en relació al cobrament de deutes ja no serà un problema. De fet, ja ho ha deixat de ser. Les modificacions normatives i la creació el 2014 de la figura del saig, que és plenament operativa des de la primavera del 2016, fa que l’execució de les multes i els tributs impagats vagi per una altra via que, teòricament, ha de ser més ràpida i efectiva.
Comentaris