Els fets succeïts aquesta matinada, malauradament, han estat una constatació d’allò que diversos tècnics i empresaris de la construcció han anat advertint per diverses vies. Essent fins i tot la Batllia conscient de la situació perquè diversos dels professionals que havien participat dels treballs van encetar plets judicials contra la propietat per impagament i, entre altres coses, posaven de manifest la perillositat de la situació. De fet, i segons que ha pogut corroborar l’Altaveu, ja al 2015 es va alertar que els ancoratges col·locats a la zona podrien no resistir l’embat de la muntanya. I és que sempre han estat ancoratges provisionals, preveient que s’hi faria un edifici que acabaria esdevenint el veritable contrafort de la muntanya.
Totes les administracions eren conscients, des de fa anys, del risc que presentava ‘La Portalada’ per la manca de cura d’uns treballs que mai no van tenir caràcter definitiu
El projecte constructiu del que havia de fer un suposat centre comercial de diversos plantes, que hauria autoritzat ja l’anterior comú de Sant Julià, va patir diverses modificacions i, també, va passar per mans d’almenys dues constructores i de diferents tècnics als quals s’encarregava la direcció facultativa de l’obra. D’una manera o altra, tots els responsables facultatius de l’excavació van avisar que calia col·locar més ancoratges al terreny per suportar la muntanya. Però la propietat gairebé sempre en va fer cas omís amb excuses diverses, fins i tot acusant els tècnics de voler generar un sobrecost. Cal recordar que es va perforar més enllà de la capa freàtica, fet que comportava que el clot s’omplís d’aigua. Una aigua que avui s’ha ‘deixat anar’ en cedir la muntanya.
Sia com vulgui, el darrer tècnic encarregat de la direcció facultativa, abans d’abandonar-la per manca de cobrament, va advertir de la situació al comú i al Govern, tot deixant clar que ell abandonava els treballs i que, per tant, es deslliurava de qualsevol responsabilitat alertant del perill d’inestabilitat que presentava el terreny. L’obra estava formalment aturada des del 3 de maig del 2016 (la propietat promotora de l’obra va deixar fins i tot caducar una llicència urbanística comunal per la qual va pagar al tomb d’un milió d’euros). Sense responsable tècnic, l’empresa constructora que hi treballava, en virtut de la normativa vigent aleshores, va continuar fent tasques de manteniment.
Diferents tècnics que van assumir la direcció facultativa dels treballs i com a mínim una constructora van advertir negre sobre blanc en escrits jurídics de la perillositat del cas
D’una banda treballava amb un topògraf que periòdicament feia el seguiment dels moviments de la muntanya i, de l’altra, assumia el cost de fer anar les bombes que extreien l’aigua freàtica que s’acumulava. Les factures que girava Mútua Elèctrica de Sant Julià eren d’allò més notables. Segons les diverses fonts consultades, la constructora també va anar advertint de la situació i dels moviments que experimentava el terreny. ¿I on feia els advertiments? Oficialment i com a mínim, a la Batllia. ¿I per què a la Batllia? Com que el constructor no cobrava, tenia demandada la propietat, els Cachafeiro. Però no els retornava la possessió de l’obra com a mesura de força.
La propietat es negava, suposadament, a fer cap dels reforços que al seu dia havien plantejat les direccions facultatives. Però des del maig del 2016 ni tècnics hi havia que assumissin cap responsabilitat sobre els treballs que afectaven el mur de contenció de la muntanya. Al seu dia, els tècnics també havien advertit que calia fer un ‘cosit’ del sòl a partir d’una llosa especial per tal d’evitar que continués aflorant aigua i, en el futur, l’edifici que es bastís acabés flotant sobre la parcel·la.
La Batllia disposaria d’informes tècnics que advertien, ja durant el 2016, que la parcel·la corria risc d’esfondrar-se atès que, o bé no s’estaven executant les obres d’ancoratge que s’havien recomanat al seu dia o bé, davant la manca de direcció facultativa, impedia que hi hagués cap revisió de les estructures ja clavades, que tenien només una funció provisional, o que es valorés dur a terme cap altra actuació tendent a garantir la seguretat. La constructora també va denunciar al ministeri d’Interior llavors encapçalat per l’actual cap de Govern que en l’obra hi estava treballant irregularment un enginyer estranger. I es va tornar a posar de relleu el risc d’inestabilitat del terreny.
Enmig del plet entre constructora i propietat, finalment aquesta darrera acabaria pagant el deute. Davant d'això, la constructora va retornar la possessió de l’obra al propietari del terreny i promotor dels treballs de construcció i va retirar tota la maquinària que encara tenia a la zona. Això, que es va comunicar a l’administració perquè ho tingués en compte, succeïa a principi del 2018 i des de llavors, aparentment, ningú més no va fer cap control de la situació. Cert, però, que sobretot personal del comú de Sant Julià, tant de l’àrea d’urbanisme com d’integrants de l’equip de manteniment i de la deixalleria, bastida en la mateixa parcel·la, estaven preocupats per la inestabilitat del terreny. El mur vertical provisional de contenció que s’havia aixecat ja feia visibles fractures cada vegada més grans.
Fa tres mesos el conseller de la minoria laurediana Rossend Duró va avisar de la perillositat de la situació i la corporació va prohibir els operaris de la deixalleria enfilar-se a la part superior
A principi d’aquest any, vers el mes de febrer, la propietat va canviar les tanques a requeriment del comú però per una qüestió estètica. Poc després del tancament de la carretera RN-22 que va tallar l’accés a Andorra per França, el conseller de la minoria comunal de Sant Julià i membre d’Unió Laurediana Rossend Duró es va interessar per unes despeses importants que havia fet el comú en relació amb la revisió i millora dels ancoratges de la deixalleria. Davant d’això, Duró personalment va anar a veure sobre el terreny la situació i també va advertir, tant en la comissió comunal respectiva com durant una sessió de consell comunal celebrada el maig, que a ‘La Portalada’ el risc era cada vegada més gran i va sol·licitar una actuació decidida per part de la corporació.
De fet, altres fonts comunals han explicat que des de fa tres mesos, els operaris de la deixalleria tenien prohibit per part del comú enfilar-se a la part superior de les instal·lacions pel risc que es presumia al terreny. Però tot i així, i encara aquest dissabte el cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, hi treia ferro, no es va dur a terme cap acció fulminant. Fa un mes, això sí, la corporació va enviar un requeriment a la propietat perquè posés fil a l’agulla i prengués mesures correctores i assegurés el terreny. De fet, el 14 de juliol l’Altaveu ja va publicar que el risc d’esfondrament a la parcel·la que hi ha davant el Punt de Trobada, és a dir, a ‘La Portalada’, era imminent.
El comú fa un mes va enviar un requeriment als Cachafeiro i a Ordenament Territorial perquè moguessin fitxa; el departament governamental va respondre que no era de la seva competència
El comú -que al seu dia es va beneficiar de l’excavació feta pels Cachafeiro i, a base de permutes, va obtenir la deixalleria-, a banda d’enviar el requeriment a la propietat, també en va trametre un al ministeri d’Ordenament Territorial posant de relleu la situació de perill que presentava la parcel·la i recordant que la mateixa tocava de ple a la carretera general CG-1 tal i com aquest matí ha quedat clar més que mai. El departament governamental, segons les fonts, es va espolsar qualsevol responsabilitat al·legant, en una resposta que hauria enviat al comú, que la matèria que se li exposava no era de la seva competència.
Després de la desgràcia d’aquest 10 d’agost, sortosament saldada sense víctimes, la pregunta és clara: ¿Qui és, qui són els responsables de tot plegat? Ningú no en vol saber la resposta. Tots els intervinents, tots, miren el del costat. “Un desastre natural”, al·lega qui més qui menys. Però els informes i els escrits deixen clar i transparent que fa anys que se sabia que l’esllavissada era una possibilitat molt possible. I real. Com la muntanya ho ha acabat deixant clar.