En una resposta escrita a tot un conjunt de preguntes formalitzades pel conseller general socialdemòcrata Pere López al tomb de l’esllavissada que hi va haver a Sant Julià el 10 d’agost, l’executiu torna a insistir en el fet que “l’obligació de mantenir els edificis i parcel·les en condicions de seguretat recau en els propietaris (destaquem que, respecte a aquesta obligació, la Llei esmenta explícitament els ancoratges d’estabilització del terreny); i que en cas d’inacció dels propietaris, la Llei estableix inequívocament que l’administració competent per intervenir-hi és la comunal”.
El Govern s’espolsa tota responsabilitat i en qualsevol cas explica en la seva resposta que el 18 de febrer d’aquest any es va enviar una carta des d’Ordenament Territorial a la societat Ficand, propietària del terreny i promotora de l’excavació i del centre comercial que s’havia de bastir a la parcel·la i que estava autoritzat des del 2011, per recordar-li que el 2010 s’havia fet un acord pel qual la propietària havia d’assegurar el bon estat dels ancoratges provisionals plantats sota la carretera general.
En la resposta es recorda que el despreniment del 10 d'agost “no s’integra en l’àmbit dels riscos naturals sinó que ha consistit en el trencament d’un talús excavat per acció humana”
Com ja s’havia explicat fins ara i la resposta hi torna a fer èmfasi, mai no s’ha notat cap fractura a la carretera si al subsòl i tot fa pensar que els tirants mantenen la seva efectivitat intacta. Però el conveni establert amb la propietat fixava que en un termini de 3 anys calia donar resposta a una solució temporal. Vist que el febrer d’aquest any s’havia superat amb escreix el termini de 3 anys, el Govern va demanar a Ficand “que en la major brevetat aporteu un informe relatiu a una inspecció tècnica sobre l’estat actual dels referits ancoratges, o bé que aquests siguin substituïts, igualment a la major brevetat, per un sistema definitiu d’estabilització del terreny”.
Un mes després la propietat va respondre que ja havia triat el tècnic que faria el treball analític corresponent i mai més se’n va saber res. L’executiu deixa clar, alhora, que aquest requeriment només tenia a veure amb els ancoratges aplicats sota la CG-1 i que mai no va adoptar cap mesura ni fer cap requeriment en relació amb l’excavació pròpiament dita perquè manté que no li pertocava. Ni tan sols pels riscos geològics perquè, recorda en la resposta, aquella parcel·la i el que hi ha succeït “no s’integra en l’àmbit dels riscos naturals sinó que ha consistit en el trencament d’un talús excavat per acció humana”.
No seria fins al 15 de juliol que el comú de Sant Julià va enviar una missiva al ministeri per comunicar-li que “a data d’avui les obres estan aturades i presenten un estat de conservació i de seguretat deficient que pot provocar un greu perill per a l’estabilitat de l’obra i del seu entorn immediat”. I que en aquest sentit, i d’acord amb la legislació aplicable i vigent, “s’ha ordenat a la societat Ficand que amb caràcter immediat prengui les mesures necessàries per garantir l’estabilització, conservació i seguretat de l’obra”. No consten més dades -cert que el comú va demanar a la propietat que designés un nou tècnic responsable, la constructora que intervenia o les obres que calia encara realitzar- i no es va fer res més fins que el 10 d’agost la muntanya va dir prou.
Comentaris