El Partit Socialdemòcrata a Escaldes-Engordany es troba en compàs d’espera. Per ara, es treballa per preparar les comunals, centrats especialment en l’àmbit programàtic. A nivell de llista, però, amb diferents noms sobre la taula per completar-la, tot està pendent de la decisió que preguin les dues ‘aspirants’ a cònsols desitjades per la majoria de membres de la formació: Rosa Gili i Cèlia Vendrell. El que també sembla clar, ara per ara, és que la formació no es planteja anar en coalició amb altres forces polítiques, sinó que s’aposta, com ara fa quatre anys, per la fórmula de PS Independents.
Fonts consultades deixen clar que seria el tàndem que més consens genera i que més agradaria dins de la branca escaldenca dels socialdemòcrates. Ara bé, tant Gili com Vendrell tenen condicionants que fan que s’hagin de rumiar encara uns dies la decisió final. El més evident és el de l’actual consellera general. El seu nom el més potent que podria presentar la formació, després del crèdit polític guanyat parlamentàriament la passada legislatura i, sobretot, amb el triomf a les territorials de les generals del desembre. Ara bé, també és un dels actius importants del grup socialdemòcrata. Perdre-la per passar a ser cònsol no seria un trauma; fer-ho i que acabés relegada a consellera de la minoria comunals, sí.
Amb aquest panorama, per ara la prudència sembla l’opció més lògica. És a dir, veure quins són els moviments de les altres forces. I, en especial, que passa amb DA i amb el frec a frec que mantenen els afins a Xavier Espot i els afins a Toni Martí sobre si cal o no pactar amb liberals. Com s’acabi definint això podria influir, i molt, en la decisió final de Gili que, per cert, en cas de deixar el Consell, seria substituïda per l’exsecretari d’organització socialdemòcrata, Carles Sánchez –nom que, per cert, té molts números d’entrar a la llista de PS-.
Pel que a Vendrell, en el seu cas pesen dos aspectes. Primer, el fet de portar ja vuit anys com a consellera a la minoria comunal –el darrer mandat, a més, en solitari, amb el desgast que això comporta-. El segon, el fet de no poder descuidar la seva empresa. Les fonts consultades indiquen que també ha demanat uns dies per desfullar la margarida. Ara bé, tenint en compte que manté una relació d’amistat molt forta amb Gili, no seria descartable que un ‘sí’ de la consellera general acabés també animant-la a presentar-se per tercer cop.
S'aposta per repetir la formula de fa quatre anys: PS en solitari amb la incorporació de persones independents
I a l’espera d’aquesta decisió, es va treballant. En programa i en possibles noms. També a l’hora de definir com es concorrerà. Les fonts consultades per Altaveu apunten que, ara per ara, molt ha de canviar la cosa per no repetir la fórmula de fa quatre anys. És a dir, PS en solitari amb el suport de persones independents. Tot i això, sí que és cert que en els darrers temps, i gràcies en part a l’èxit en la territorial de l’abril, el nucli actiu dels socialdemòcrates a la parròquia s’ha anat ampliant amb gent. Entre ells, persones antigament properes a Progressistes-SDP, com ara David Pérez, candidat a cònsol major el 2015. El seu nom seria una bona opció, entenen les fonts consultades, d’intentar guanyar votants descontents amb la política de pactes de la formació liderada a nivell nacional per Jaume Bartumeu.
Per completar la llista, de fet, hi ha prou noms. El mateix Sánchez, que ja va ser candidat suplent a l’abril sota el paraigüa de d’Acord -sempre, clar, que no salti al Consell per suplir Gili si ella accepta aspirar al consolat-, Valentí Closa –el número 3 de fa quatre anys- o Naeco Yamamoto, entre altres, ja haurien indicat que, si el partit ho demana, ells estan disposats.
Comentaris (1)