- Fa setmanes que entre Carles Álvarez i Josep Maria Piqué i Joan Martínez Benazet pràcticament no hi ha cap mena de comunicació
- El titular ministerial s'ha quedat en diverses ocasions sol en la presa de decisions en el marc del gabinet liderat per Toni Martí
- L'afer des laboratoris, les guàrdies de ginecologia, el servei de radioteràpia o la recerca, per exemple, de professionals de l'anestesiologia, entre les patates calentes
- L'arribada de Saboya al ministeri d'Economia per pilotar l'obertura econòmica encara pot posar més salsa a tot plegat: és partidari dels instituts Marquès i Baselga
La fractura entre el ministeri de Salut capitanejat per Carles Álvarez Marfany i la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) liderada per Josep Maria Piqué i Joan Martínez Benazet és total. Fins al punt que el polític i els facultatius amb prou feina es parlen. Són diversos els temes que els separen i de naturalesa diversa.
Entre altres, i de forma genèrica segons algunes fonts, hi hauria la “manca d’empoderadament” del titular ministerial. En més d’una ocasió Álvarez s’ha quedat sol en el sí del gabinet ministerial. I no sembla que l’aterratge de Gilbert Saboya al ministeri d’Economia faciliti les coses. Més aviat al contrari.
El trencament és més que notable i notori des de fa un temps. En aquest marc, les discrepàncies que haurien sorgit entre el Govern i el SAAS per la
gestió del servei de radioteràpia -avançades per Andorra Televisió- que es vol implantar a l’hospital seria un més dels conflictes que envolten el món de la sanitat al país. Però hi ha altres fronts oberts que evidencien el malestar entre els uns i els altres. Així, sobre la taula
hi ha també la polèmica amb els laboratoris o les moltíssimes dificultats per garantir les guàrdies en el servei de ginecologia. Molt sovint, el que pretendria el ministre i el que consideren adients els màxims responsables mèdics del SAAS van en línia clarament oposada.
També cal recordar l’acomiadament, ara fa uns mesos, de dos anestesiòlegs. Aquests facultatius, a qui es va anar a buscar a Catalunya per liderar el servei de l’hospital, van acabar marxant amb la cua entre les cames tot i que degudament indemnitzats per evitar, per part del SAAS, eventuals plets judicials. No obstant això, segons fonts coneixedores del cas, algun d’ells hauria
iniciat una campanya al Col·legi de Metges de Barcelona per desprestigiar, en certa manera, el tracte que dispensa l’administració sanitària andorrana cap als professionals del sector.
I entre els professionals catalans i espanyols la brama que al Principat no es respecten els contractes -malgrat que si se t’acomiada t’indemnitzen degudament- i que no es permet realitzar la tasca professional per a la qual se t’ha contractat començaria a fer taca d’oli. De fet, segons les fonts, aquesta seria una de les barreres que hi ha a l’hora d’intentar trobar professionals que puguin ocupar vacants que hi ha en camps com la ginecologia o l’anestesiologia. Alhora, també s’hauria imposat una
política de contenció (o rebaixa) salarial que faria menys atractiu o desincentivant el fet de traslladar-se a Andorra com sí que han fet, justament per motius econòmics entre altres, professionals de la traumatologia o la psiquiatria.
Un altre factor que ho podria enverinar tot plegat i que podria reduir encara més el marge de maniobra o poder d’Álvarez Marfany seria l’arribada formal de Saboya al ministeri d’Economia, Competència i Innovació.
L’únic objectiu del fins fa poc titular d’Exteriors és visualitzar l’obertura econòmica i al capital estranger del Principat. I si bé en una etapa anterior el lauredià ja havia estat al capdavant del clúster de sanitat dins dels programes d’ACTUA, projecte que va abandonar entre altres coses per centrar-se en la negociació amb la UE, ara
és evident que Saboya centrarà tots els esforços en fer arribar a Andorra des de l’institut Marquès -al qual en certa manera i per raons ideològiques s’oposaria Álvarez- a l’institut Baselga, que tindria relació amb el servei de radioteràpia que està dissenyant el Govern i que no convenç el SAAS.
Més enllà d’això, i
encara amb relació amb el SAAS, continua en l’aire tota la polèmica relacionada amb les irregularitats, com a mínim, de naturalesa administrativa però que, com es manté per exemple, des del grup parlamentari mixt, branca PS, podrien derivar en responsabilitats penals. El cas es trobaria a la fiscalia, on hi va traslladar el mateix Govern el dossier deixant entreveure, però, que les irregularitats en la gestió que s’haurien comès -i d’aquí l’acomiadament del llavors director econòmic, Quirze Font- no serien de caràcter penal.
