L’AREB, per tant, manté l’opacitat que ha tingut any rere any amb els comptes de BPA. De res serveix que el Tribunal li hagi dit un cop i un altre que ha d’entregar-los i que també ho fessin, en alguns moments, els parlamentaris de la comissió de Finances i pressupost del Consell General. I això, alerta l’òrgan fiscalitzador, consisteix una “limitació a l’abast” del treball que li pertoca per llei.
El Tribunal també retreu a l’agència que no tingui, com estableix la llei, un registre de contractes i que hagi modificat crèdits pressupostaris a final d’any per cobrir compromisos que no tenien partida
En l’informe sobre els comptes de l’exercici 2021, es recorda que “l’AREB ostenta la totalitat del capital social” de BPA i que “contràriament al que disposa l’article 12.1” de la llei que regula l’entitat fiscalitzadora, “els comptes de BPA, SAU de l’exercici i els d’exercicis anteriors no han estat lliurats al Tribunal quan, atenent al que disposa l’article 8 d’aquesta Llei, en combinació amb el que disposa l’article 4 de la general de Finances Públiques, era procedent fer-ho”. I avisen que això podria tenir conseqüències. “La manca de lliurament dels comptes de la societat indicada, a més de representar l’incompliment normatiu esmentat, impedeix al Tribunal conèixer i avaluar possibles passius, riscos, contingències o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’AREB i, indirectament, en els comptes de l’Estat; comportant una limitació a l’abast del treball”, asseguren.
Sobre aquest punt, l’agència al·lega que un altre text legal, la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries s’estableix que “el règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades”. L’argument, però, no ha estat acceptat pel Tribunal de Comptes que insisteix que, normativa a la mà, l’agència ha de deixar-los analitzar els números del banc intervingut.
També posa la mosca al nas del Tribunal la forma com l’entitat contracta els seus assessoraments legals. Així, es remarca que “l’AREB ha procedit a la renovació d’un contracte de serveis jurídics que es va adjudicar de forma directa en l’exercici 2017”. Al llarg del 2021, això ha suposat pagament per un import de 920.770 euros. Una xifra molt elevada. I es lamenta que “la falta de concurrència no permet al Tribunal manifestar-se sobre la raonabilitat de que els preus satisfets s’ajusten a les condicions del mercat en els termes que reclama la gestió de fons públics”.
Altres aspectes que es retreuen en l’informe són la manca d’un registre de contractes, com estableix la Llei de Contractació Pública o el fet que s’hagin modificat crèdits en dates pròximes al tancament de l’exercici. Ho va acordar el consell d’administració i tenien per finalitat “donar cobertura pressupostària a despeses per les quals, en el moment d’adquirir els compromisos, no existia la consignació pressupostària adequada i suficient per atendre’ls”. Això, s’alerta, és contrari al principi d’especificitat, previst a la Llei de Finances Públiques.