Són algunes de les irregularitats que el Tribunal ha detectat a l’hora d’analitzar la liquidació dels comptes de Govern durant l’any 2020. Entre elles, destaca l’avís que es fa amb relació a les “provisions per retribucions a llarg termini al personal”. Es tracta d’una alerta que és novetat en aquest darrer informe comparat amb anàlisis anteriors de les liquidacions pressupostàries de l’executiu.
En les al·legacions presentades, que no canvien el parer del Tribunal, es reconeix que els compromisos a assumir creixeran fins a 12,66 milions anuals el 2031 i a 18,24 el 2036, tot explicant que es pagaran a càrrec dels pressupostos de cada exercici i, per tant, no es preveu fer cap provisió com reclama l’òrgan fiscalitzador
En ella, es recorda que la Llei que va crear el pla de pensions de la funció pública, “reconeix prestacions complementàries a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió de prestació definida vigent fins a l’entrada en vigor de la Llei i en els termes que aquesta regula i reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació obligatòria, a sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària”. I això suposa que el valor de les obligacions contretes ascendeix a 502,44 milions d’euros. Així ho marcava l’estudi de valoració fet per un expert independent.
Aquest càlcul, adverteix l’informe, suposa uns pagaments a càrrec del pressupost que ja superen els sis milions d’euros anuals. I aquesta xifra s’anirà incrementant. Segons el Tribunal de Comptes, arribarà a “duplicar-se d’aquí a deu anys i triplicant-se al cap de quinze”. En canvi, es lamenta, “per atendre en el futur aquests compromisos, els quals s’han meritat durant els exercicis passats, el Govern no ha generat recursos ni disposa d’actius per atendre’ls, pel que s’hauran de suportar amb càrrec als ingressos pressupostaris d’exercicis futurs”.
En les al·legacions presentades, l’executiu admet que les xifres apuntades pel Tribunal van en bona direcció. Així, s’adjunta una taula on es reconeix que la previsió anual pel 2031 és de 12,66 milions i de 18,24 pel 2036. De fet, la xifra encara creixerà més fins al 2044 (23,11) i, a partir d’aquí, aniria disminuint a poc a poc. “Es fa palès que aquests imports es finançaran amb càrrec als pressupostos dels exercicis següents i, també, amb càrrec a les aportacions anuals en concepte de complement de prestació de jubilació”, indiquen en la resposta, sense que aquesta explicació suposi per a l’òrgan fiscalitzador cap canvi de parer.
Al llarg de l’informe, es posen en relleu altres incompliments de la normativa. Es repeteix, per exemple, el fet que hi hagi funcionaris que superin el màxim d’hores extraordinàries, 120, permeses legalment. Cert que la xifra s’ha tornat a reduir en comparació amb l’informe del 2019. De 68 passen a 38. Un d’ells, s’apunta, ha superat les 300, metre que hi ha vuit que han fet entre 200 i 300.
Baixa el nombre de funcionaris que fan més hores extra de les que toquen, però encara n’hi ha 38 i un que ha superat les 300
Un altre punt que es retreu fa referència a la contractació incorrecta de personal interí. Hi ha treballadors eventuals agafats fins al 31 de desembre del 2020. I, llavors, l’1 de gener del 2021, “torna a ser nomenat, per via d’urgència”. Segons el Tribunal, “aquesta pràctica qüestiona el caràcter periòdic de les funcions estructurals” que requereix la Llei de Finances Públiques per validar-les.
L’informe també considera incorrectes diferents adjudicacions directes. En concret, contractes per diferents primes d’assegurances amb la Companyia Andorrana. Totes elles sumen un total proper a 372.000 euros. Des del Tribunal de Comptes es posa en relleu que aquesta fórmula “es va argumentar per la decisió de posposar uns mesos la convocatòria del concurs per garantir la contractació en les millors condicions”. Això, però, “no s’adequa als supòsits previstos en la Llei de Contractació Pública”.
Un altre punt que grinyola és l’aportació feta a la Fundació Cimera Iberoamericana. Aquesta ascendia a 1,9 milions d’euros. Govern la va tractar com a “inversió financera”. En canvi, el Tribunal considera que “s’havien de tractar com a despesa de l’exercici”.
Des de l’òrgan fiscalitzador també s’ha sol·licitat per fer l’informe dades sobre la seguretat dels sistemes informàtics de Recursos Humans, del departament de Tributs i Fronteres, l’AS400 i de tràmits, i la gestió dels seus usuaris. De la informació obtinguda, s’han detectat diverses “debilitats”, com ara que “no s’ha realitzat una auditoria de seguretat”, el fet que “no totes les aplicacions obliguen a canviar periòdicament les contrasenyes d’accés als usuaris” ni tenen “un històric” per evitar que es repeteixin.
Comentaris (5)