Toc d’atenció a Encamp per l’assessorament per calcular el valor de les accions de Saetde

El Tribunal de Comptes considera que l’adjudicació directa a Crowe Andorra, d’un import de 77.350 euros, el 2022, no complia els requisits per eludir un concurs públic, ja que la tasca no reunia els requisits per ser considerada “de caràcter sensible i reservat”

La seu del comú d'Encamp.

L’any 2022, el comú d’Encamp va contractar els serveis d’una empresa perquè s’analitzés quina era la valoració de SAETDE, en el marc de la possibilitat, llavors sobre la taula, de posar a la venda la participació de la corporació en la societat. Ara, el Tribunal de Comptes ha posat en relleu que, al seu entendre, no es va fer correctament. L’adjudicació va ser de forma directa i, entén l’òrgan fiscalitzador, no concorrien els motius que justifiquessin aquesta fórmula. En el seu informe sobre els comptes d’aquell exercici, també es altres deficiències com ara el control de les subvencions, de les caixes per cobrar en metàl·lic o del procediment de recepció de béns.

L’informe del Tribunal recorda que, llavors, el comú va fer aquesta adjudicació directa a l’empresa Crowe Andorra. En concret, es volia que s’analitzés quina era la valoració econòmica de Saetde. Llavors, la idea sobre la taula era convocar un nou concurs per a una nova concessió i s’entenia que, previ a aquest procés el comú havia de despendre’s del paquet accionarial que ostenta a la societat. Finalment, però, els plans van canviar i tot es va acabar impulsant amb una altra fórmula: la concurrència de projectes.

L’òrgan fiscalitzador explica que l’import d’aquesta contractació va ser de 77.350 euros. Per tant, una quantitat que hauria exigit un concurs públic. El comú al·lega que era un contracte “de caràcter sensible i reservat”, però per al Tribunal no és així: “L’objecte del contracte, una valoració econòmica d’una societat mercantil, no reuneix els requisits que requereix l’article 54.3 de la Llei de Contractació Pública per a adquirir el caràcter sensible i reservat, a la vegada que la Llei no preveu que la contractació directa per aquests supòsits pugui ser emprada pels òrgans de contractació comunals”.

Per tant, s’entén que el comú “va contravenir els principis bàsics de publicitat i concurrència que han de regir la contractació pública” al mateix temps que no es va permetre “garantir que els treballs s’hagin retribuït a preus de mercat”. També es recorda que “en el cas de ser requerida una especial capacitació tècnica per a l’execució d’un contracte, aquesta ha de ser exigida en la fase de licitació sense que això pugui ser causa que limiti la concurrència entre les empreses que disposin de la capacitació tècnica suficient”.

En les al·legacions presentades, la majoria comunal defensava que l’ordinació de pressupost “preveu, per analogia, aquest tipus de contractacions” i s’assegura que “la nova llei sí ha afegit als cònsols” en aquests supòsits”. També es posa sobre la taula que un procediment similar s’havia fet servir el 2017 sense que, llavors, el Tribunal de Comptes posés cap objecció. Els responsables de l’òrgan fiscalitzador, però, entenen que les explicacions no serveixen per canviar la seva opinió.

ALTRES APUNTS

El Tribunal de Comptes també ha posat el dit a la nafra en altres mancances que, al seu entendre, té la liquidació comunal. Per un costat, considera que no s’ha fet “control financer” de totes les subvencions que atorga la corporació. Per l’altre, s’apunta que falten “mecanismes de control de les caixes en metàl·lic”. En total, n’hi ha 23 on es gestionen diners i “es recomana implantar mesures de gestió que minimitzin els riscos que deriven de la gestió d’efectiu”.

Un altre retre fa referència amb com es fa la conformitat dels béns i serveis rebuts. En aquest sentit, es recorda que la Llei marca que cal “la formalització d’una acta de recepció”. En canvi, “el comú no té la pràctica de formalitzar el referit document sent substituïda per la signatura d’un responsable en la factura o altre document mercantil”. Per tant, “es recomana que s’estableixin procediments que donin compliment als requeriments normatius indicats (...) regulant, com a mínim, el sentit, abast i responsabilitat que comporta la signatura abans indicada”.