Raül González, que juntament amb el president de la institució, Armand Pujal, i el director general de la mateixa, David Cerqueda, es va reunir recentment amb l’Autoritat Bancària Europea (EBA), ha afirmat que encara desconeixen “el per què” de la carta que van enviar els tres supervisors europeus alertant dels perills que suposava Andorra per Europa a nivell financer, però ha garantit que a hores d’ara “no hi ha cap mena de recel” i ha assegurat que amb l’EBA i amb altres institucions europees es manté una relació positiva com ho va ser la reunió de treball de fa unes setmanes.
Això sí, el president de l’AFA, al·ludint a la confidencialitat que ha de guardar la institució, no ha volgut donat cap pista de les converses que es mantenen amb el Banc d’Espanya i amb el de França perquè es puguin convertir, eventualment, en el prestador d’última instància i tampoc no s’ha volgut referir a les qüestions sobre les quals el supervisor financer està treballant ara o els dossiers ‘més calents’ que pugui tenir. Més enllà d’això, “les prioritats no han canviat d’allò que s’ha fet històricament, que és vetllar per l’estabilitat financera”.
El consell d’administració de l’AFA tindrà per primer cop pràcticament sis membres, un dels quals serà, això sí, per primera vegada, una dona, Beatriz Pintos, que és un dels tres integrants de l’organisme que ha promès el càrrec aquest dimecres davant el síndic general. Juntament amb el francès Nicolás Mérindol són els únics que s’estrenen. Mérindol, per una circumstància familiar, no podrà acatar el càrrec fins el mes que ve. Han renovat la confiança de la cambra Maanan Aouraghe i Josep Maria Capella. I segueixen, s’ha dit ja, Raül González i Armand Pujal.
González ha estat l’encarregat, com a president del consell d’administració, de referir-se als treballs que “a nivell tècnic” està fent l’AFA per analitzar l’acord d’associació i veure quines noves responsabilitats, si escau, caldrà que s’assumeixin. Més enllà dels aspectes tècnics, el màxim responsable del supervisor financer ha assegurat que “no ens pertoca fer lectures”, com quan se li ha demanat, per exemple, sobre la transitòria de catorze anys i mig per a la integració. I si això era bo o un símbol de reticències per part d’Europa. “No ens pertoca valorar aquesta qüestió”, ha insistit, sinó veure què s’ha pactat i treballar en conseqüència.