El projecte legislatiu ja es troba a tràmit parlamentari. Va ser presentat en plena Setmana Santa i, ja llavors, el ministre de Finances, Eric Jover, va indicar que un dels canvis era assegurar, ras i curt, que tota societat que tanqués un exercici amb guanys, contribuís a l’erari públic. Més, encara, en un moment on les arques de l’Estat han quedat tocades per culpa dels esforços fets durant els pitjors estadis de la pandèmia. Es volia que, com a mínim, s’hagués d’abonar un 3% dels beneficis.
Fins ara, hi havia empreses que, malgrat acabar l’any amb números verds, acabaven dedicant a impostos quantitats inferiors. O fins i tot, ni un euro. Ho feien seguint els mecanismes previstos a la llei, com ara les deduccions existents o la compensació d’exercicis amb resultats negatius. Això s’acabarà un cop estigui aprovada la nova llei.
En el seu moment, la Confederació Empresarial (CEA), prèviament a una anàlisi detallada del text, va acceptar aquesta tributació mínima. Això sí, va reclamar que no es perdessin aquests elements que permetien reduir la tributació. Que aquells que no s’utilitzessin en un exercici fiscal perquè ja baixarien per sota del 3% la quota a pagar, es poguessin guardar per anys posteriors.
I aquesta circumstància, com a mínim, es compleix. El text modifica l’article 43 de la Llei de l’impost sobre societats, que estableix com es calcula la quota de liquidació. I assegura que es pagui almenys aquest percentatge. “El seu objectiu és assegurar que els contribuents contribueixin mitjançant el pagament d’un cert nivell d’impostos”, s’explica a l’exposició de motius. Això sí, “sense perjudici de la possibilitat de compensar en el futur, amb el límit de deu anys per a bases de tributació negatives i de tres anys per a deduccions, els imports no deduïts per aplicació d’aquesta limitació”.
Per tant, els empresaris no perdran aquests elements. Tindran un termini, més llarg o curt segons el cas, per poder-los emprar. Traslladar-los a exercicis posteriors. Caldrà, però, veure si aquest temps atorgat es considera o no suficient.
Comentaris (1)