Des del primer moment que el coronavirus va arribar a Andorra, va quedar clar que tindria dures conseqüències econòmiques. I que les finances públiques també patirien. Ja es preveia que els números vermells del Govern serien important. Va passar el 2020 i s’ha repetit el 2021. L’any passat, finalment, es va tancar amb un dèficit de 77,83 milions d’euros. Cert, representa una dada menys negativa que els 104,6 de l’exercici anterior; però també queda per sobre de la dada inicialment pressupostada. Els comptes aprovats llavors estimaven que el forat seria de ‘només’ 65,48 milions. Aquestes dades són les incloses en els ‘Estats pressupostaris i financers Exercici 2021’, document enviat al Consell General i al qual ha tingut accés Altaveu.
Durant tot l’hivern l’economia es va veure fortament afectada per les restriccions de mobilitat a Espanya i a França per intentar frenar les successives onades del coronavirus; fins a ben avançada la primavera, l’arribada de visitants no va ser possible amb normalitat
Aquesta diferència s’entén en gran part pel fet que durant tot l’hivern l’economia andorrana es va veure fortament afectada per les restriccions de mobilitat aplicades tant a Espanya com a França per intentar frenar les successives onades del coronavirus. Fins a ben avançada la primavera, l’arribada de visitants no va ser possible amb normalitat. Durant la segona meitat de l’any, la millora de la situació sanitària va permetre començar a la recuperació.
I aquesta realitat explica que els ingressos s’hagin quedat en un total de 413,635 milions d’euros, el que suposa una millora del 3,8% en comparació als liquidats el 2020. En gran part es deriva del bon comportament de les figures d’imposició directa, que han tingut una recaptació superior a l’esperat i han ajudat a compensar les males dades de l’IGI i la taxa al consum, clarament impactades per la manca de turisme durant els primers mesos de l’exercici.
Així, via impostos directes s’ha ingressat 46,9 milions d’euros, el que suposa un 17,6% més que el 2020. La millora ha estat una constant en totes les figures. Així, amb l’impost de societats s’ha recaptat 57,5 milions, més del doble del que s’havia previst i un 38% més que l’any anterior. Des del Govern s’apunten diverses causes que explicarien aquest comportament: la disminució de les deduccions aplicades a les empreses, les “mesures de suport per pal·liar la crisi sanitària” i, també, el fet que l’acompte aportat el 2020 va ser només del 20% i no del 50%.
També ha millorat la recaptació de l’IRPF, amb 39,3 milions, pels 34,75 d’un any abans, i del que grava la renda dels no residents. En aquest cas, ascendeix amb 12,681 milions enfront els 61,5 del 2020. Una altra figura d’imposició directa amb bons resultats ha estat l’impost de plusvàlues, amb 7,6 milions d’ingressos.
Via impostos directes s’ha ingressat 46,9 milions d’euros, el que suposa un 17,6% més que el 2020, una millora constant en totes les figures però especialment remarcable en l’impost de societats
En canvi, on s’ha tornat a punxar és amb la tributació indirecta. Tant l’IGI com la taxa al consum han suposat menys recursos per a l’Estat del que s’havia previst, tot i que les xifres han millorat lleugerament les registrades el 2020 arran de l’esclat de la pandèmia. Com llavors, les restriccions a la mobilitat en són la clau. La recaptació s’ha vist clarament afectada per un primer trimestre, el d’hivern, amb el turisme reduït a la seva mínima expressió. Al final, a les arques de Govern van entrar 236 milions d’euros, quan la previsió ascendia fins a 283,44.
Així, amb l’IGI es va ingressar 115,2 milions d’euros La dada queda lluny dels 125 que s’havien pressupostat, malgrat millorar la de l’exercici anterior (104,48,; un 10,25% més). “Cal considerar que aquest impost merita a mesura que s’incorpora valor en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis. Des d’aquest punt de vista, la creació de valor al país es manté en nivells lleugerament superiors als del 2020. És a dir que, en aquest segon any de crisi sanitària, els efectes sobre la recaptació de l’IGI són semblants, encara que moderadament més favorables. Igualment, s’observa com, en comparació amb un any prepandèmic, el volum de les transaccions de béns i serveis retrocedeix substancialment, fet que explica les desviacions respecte de les previsions pressupostàries inicials per a aquest 2021”, explica el document.
Un cop fort als ingressos de l’Estat s’ha rebut via la taxa al consum, que grava especialment l’entrada de tabac al país. Govern havia previst recaptar 100 milions i, en canvi, la dada s’ha quedat a un nivell similar al del 2020. Tot just, 73,466 milions. És a dir, de cada quatre euros pressupostats, només n’han arribat tres. També va quedar per sota la realitat amb els impostos especials, que graven principalment els carburants: 39,3 milions de recaptació quan s’esperaven 42, tot i que la dada millora la de l’exercici anterior (34,16).
Amb l’IGI es va ingressar 115,2 milions d’euros, dada queda lluny dels 125 que s’havien pressupostat, malgrat millorar la de l’exercici anterior
L’única figura indirecta que ha donat alegries a Govern ha estat l’Impost de transmissions patrimonials (ITP). Els 3,72 milions d’euros recaptats durant el 2021 suposen un 35% més que els 2,76 del 2020 i evidencia que el sector immobiliari és dels que millors ha suportat l’impacte de la pandèmia.
En altres capítols d’ingressos, es va incrementar la xifra via taxes, fins a 29,4 milions, en comparació als 23,3 de l’any anterior (+26,22%). En canvi, cauen els patrimonials, en gran part perquè la comparativa amb el 2020 ha d’incloure les aportacions extraordinàries (20 i 10 milions respectivament), fetes via reserves, tant d’Andorra Telecom com de FEDA per fer front a l’esclat de la crisi sanitària. L’any passat es va tornar a la normalitat. La companyia de telecomunicacions va aportar tots els seus beneficis (17,6 milions) i FEDA el 30%, 3,8.
Pel que fa a les despeses, aquestes van continuar sent molt elevades per la necessitat de fer front a la crisi sanitària i a les seves conseqüències sanitàries. Van ascendir a 492,1 milions, dels quals 413,6 corrents, 57,97, de capital; i 19,4, financeres. Un dels capítols que més les ha enfilat són les transferències corrents a les empreses, per afrontar mesures com ara els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). En total, es van aportar 29,255 milions, segons es recull al document, que s’han de sumar als diners enviats a entitats parapúbliques, com ara el SAAS, per “finançar despeses derivades de la pandèmia del SARS-CoV-2”.