I és que segons les fonts consultades, l’acord d’associació, a través d’una de les seves declaracions, estableix el marc normatiu, l’aixopluc necessari perquè hi pugui haver l’encaix necessari perquè o bé el banc central d’un dels països veïns o bé l’altre, o bé tots dos sota una fórmula que tot just es negocia i està molt a les becerol·les puguin esdevenir el prestador d’última instància. Ara mateix ja hi ha constituït un grup de treball a tres bandes per analitzar quina podria ser la solució.
Són els tècnics, els que hi treballen, segons les fonts, després que des del punt de vista polític, si no hi ha canvis de criteris, s’ha permès treballar en un escenari que sigui viable. Tot i això, segons les fonts, el mecanisme que es pugui establir no serà senzill. Ara no està clar si la prestació última l’hauria d’assumir un banc central o l’altre o tots dos alhora o de forma intercalada, per posar algun exemple.En tot cas, quan els tècnics arribin a una proposta, aquesta haurà de tornar a l’àmbit polític.
I les fonts consultades han insistit que sense acord d’associació amb la UE no hi ha paraigua legal que aixoplugui la prestació de darrera instància. Una altra cosa és que es dissenyés alguna altra solució al marge de l’associació amb Europa. Però ara per ara els estats veïns no ho contemplen. Així ho van confirmar els interlocutors espanyols i francesos recentment al ministre de Finances, Ramon Lladós, en una trobada conjunta a Washington.
Lladós, la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Noëlia Souque, i el director general de l’Autoritat Financers Andorrana, David Cerqueda es van reunir encara no fa deu dies a la capital americana amb els representants del Banc d’Espanya i de França per intensificar la recerca del prestador de darrera instància i altres mecanismes de liquiditat. La visita als Estats Units es va tancar amb la participació en la reunió de primavera del Fons Monetari Internacional.
Comentaris (2)