Excepte Marsol, tots els implicats en l’afer i en els set milions d’euros que ballen miren d’evitar admetre que seran els tribunals els qui tindran la darrera paraula. El titular de Finances no ha volgut ni dir què pensa respondre el Govern al recurs administratiu que, aquest sí, han reconegut els comuns que interposaran, entre altres coses i sobretot, perquè no prescrigui el dret a percebre allò que creuen que els pertoca i que l’executiu ja dóna per pagat.
Com no podia ser d’una altra manera, Jover ha insistit en el reconeixement que hi ha una “diferent interpretació legítima de les dues parts” sobre com es calcula el que el Govern ha d’abonar als comuns. Les corporacions parroquials consideren que han de rebre els diners sobre allò liquidat. És a dir, sobre el que l’administració central factura, sobre els rebuts que gira, dient-ho planerament. El Govern entén que les transferències tenen a veure amb el que efectivament es cobra.
I aquí continuen encallats els uns i els altres. Jover ha afirmat que entén “perfectament” que els comuns interposin el recurs perquè el seu dret no pugui prescriure. I ha explicat que aprofitaran els terminis legals per aportar la informació necessària -i ha citat criteris del Govern anterior però també informes d’intervenció general i del Tribunal de Comptes- per fer canviar els comuns de criteri. Per arribar a “un acord sobre la interpretació”.
Ara mateix les posicions semblen legítimament enrocades. No obstant això, Jover ha evitat pronosticar què pot passar. “No anticiparem com acabarà aquesta fase”, ha afirmat visiblement enutjat el titular de Finances en relació al recurs administratiu que interposaran els comuns i la resposta governamental a la qual tampoc no ha volgut avançar. Marsol ho té clar. Altres cònsols, com els encampadans Laura Mas i Jean-Michel Rascagneres o l’ordinenc Josep Àngel Mortés encara voldrien arribar a una entesa.
Comentaris (1)