El Govern vol disposar ara de la informació tècnica necessària per poder ajudar, suposadament, els grups parlamentaris a fer la feina d’esmenar la proposta legislativa que els propis grups parlamentaris de la majoria van elaborar amb el suport d’un despatx jurídic diferent al contractat per l’executiu. El Govern, que va informar favorablement al text promogut per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, no va encarregar cap estudi ni assessorament en el moment d’emetre el criteri preceptiu davant qualsevol proposició de llei. En canvi, l’ha encomanat ara, un dia abans que, teòricament, acabés el primer termini de presentació d’esmenes.
El ministre de Finances admet que l’explicació de l’encàrrec al BOPA conté “una imprecisió major” i assegura “no hem estat suficientment encertats en la tria de les paraules”: “Es vol generar una opinió tècnica de com s’hauria de modificar aquesta proposició de llei per tenir una millor llei”
Un primer element per escalfar motors: segons que ha pogut saber l’Altaveu, l’assessorament ara contractat pel Govern costa un 66% més que el que van pagar els grups parlamentaris -l’encàrrec el va fer Demòcrates- per l’elaboració de tota la llei. En xifres rodones: mentre la redacció de l’articulat que ara està a tràmit parlamentari va costar 45.000 euros, l’assessorament adjudicat ara per tal que serveixi de base per poder fer les esmenes costa 75.000 euros. Poca broma.
L’encomana publicada al BOPA deixa clar que es tracta d’un assessorament jurídic per poder esmenar la proposició de llei dels actius digitals. És a dir, de sobte, l’executiu passa a fer de legislatiu tot i que, és clar, aquest dimecres, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, ha negat aquest fet. Ho ha hagut de fer, això sí, admetent que el text de l’encàrrec conté “una imprecisió major”. El titular ministerial hi ha afegit que “no hem estat suficientment encertats en la tria de les paraules” i ha assegurat que no es tracta de redactar esmenes.
Jover ha recordat que en el criteri governamental en què l’executiu es mostrava disposat a regular el sector ‘blockchain’ -Ciutadans Compromesos n’era un ferm valedor- ja s’hi deia que el Govern es posava a la disposició dels grups per poder afinar la proposta legislativa. Seria en el marc d’aquest compromís, ha vingut a dir el portaveu de l’executiu, que es faria la contractació de Cases & Lacambra perquè pugui donar el suport “de detall” que en un sector tant evolutiu no tenen ni els tècnics del Govern ni tampoc els experts de l’Autoritat Financera (AFA) i els de la UIFAnd.
Eric Jover ha explicat que l’assessorament encarregat està obert també a la contribució del regulador financer i de l’organisme de prevenció de blanqueig. Segons el ministre, “es vol generar una opinió tècnica de com s’hauria de modificar aquesta proposició de llei per tenir una millor llei”. Per molt que hagi volgut aclarir les coses, el titular de Finances s’ha anat enfangant, perquè a qui li tocar decidir com modificar el text legal no és al Govern sinó als grups parlamentaris, que ara mateix tenen de marge fins a l’11 de juny per presentar esmenes encara que aquest termini segurament s’ampliarà.
L’assessorament contractat per l’executiu costa un 66% més (75.000 euros en total per la via directa) del que han pagat els grups parlamentaris de la majoria als experts que han redactat la totalitat de la proposició legislativa (45.000 euros)
Els grups, tots, són els que tenen la capacitat, la necessitat i la disponibilitat econòmica per contractar els assessoraments tècnics necessaris per elaborar lleis, per canviar-les, per millorar-les o el que sigui. És ben bé que que en aquesta qüestió, la dels actius digitals, sembla que s’hagin alternat l’ordre dels factors. I a diferència de les matemàtiques, en tècnica legislativa i en matèria de separació de poders, l’alteració de l’ordre dels factors sí que altera el producte. Tot i que el Govern té iniciativa legislativa -i pot redactar projectes de llei, és clar- les esmenes només correspon fer-les als grups parlamentaris, una vegada el text ja és a la cambra.
De fet, segons que ha pogut saber l’Altaveu, més o menys entre final de novembre i mitjan gener, es va contactar amb els sectors econòmics i empresarials concernits pels actius digitals per tal que fessin les aportacions escaients per tal que, si eren viables o els grups de la majoria, impulsors del text, les veien bé, es poguessin integrar en la redacció de l’articulat. En tot cas, el 27 de gener es va publicar el text i el 17 de març el Govern va emetre el seu criteri favorable.
Jover ha insistit per activa i per passiva en recordar que no hi ha cap invasió de competències davant l’estupefacció tant de socialdemòcrates com de Terceravia per l’adjudicació de l’assessorament. Mentre el líder parlamentari dels primers advertia que es podria estar davant un episodi de finançament irregular de grups parlamentaris, els segons ja han fet preguntes parlamentàries i demandes d’informació per saber què s’ha contractat exactament. El ministre de Finances té clar que només és un error lèxic en la publicació de l’encàrrec i que l’assessorament ha d’aportar “valor afegit”. Que l’informe resultant del treball dels juristes contractats i les seves reflexions s’aportaran al Consell General per tal que els grups puguin “considerar algunes d’elles, la totalitat d’elles o cap d’elles”.
Sobre allò a què no s’ha referit Jover és al malestar que hi ha en el sector bancari. Considera el sector ‘blockchain’ com un competidor. I no els fa cap gràcia que es pugui potenciar els actius digitals. Segons les fonts consultades, una vegada ja hi ha una proposició de llei a tràmit parlamentari, no hi ha més remei que regular la qüestió. I potser està bé fer-ho si s’acaba buidant de contingut o posant pals a les rodes a la proposta. I aquesta podria ser, asseguren les fonts, un dels objectius de l’assessorament. Mira de respondre a les pressions o necessitats bancàries. Col·lateralment o no, Cases & Lacambra té vincles amb un dels bancs del Principat. Volent o sense voler-ho, el Govern s’ha posat en un fangar.