Certament, són només previsions, però l’administració, en aquest cas, i exceptuant daltabaixos com aquesta pandèmia en la qual estem immersos, afina força quant a aquestes previsions. D’altra banda, els càlculs del barem correspon a la pròpia administració i es pot afinar per dalt o per baix. En qualsevol cas, ara mateix, l’encariment de la vida que el Govern creu que s’experimentarà durant aquest 2021 és aquest 1,4% que es traslladaria, per exemple, en aquells contractes d’habitatge de lloguer la congelació dels preus del qual eventualment no es mantingui.
Hores d’ara, l’IPC acumulat des de l’inici del gener i fins al passat 31 de juliol és del 0,9%. Resta, per tant, un marge del 0,5% fins al 31 de desembre per incrementar-se. Caldrà veure el comportament de mesos com el setembre, quan amb el retorn a l’escola hi ha un cert comportament alcista o el mateix desembre, que amb les compres de Nadal també hi ha alguns productes que es disparen.
La voluntat governamental és poder facilitar que el Consell General aprovi els comptes per al 2022 abans no acabi el 2021 perquè l’engranatge administratiu pot funcionar molt millor
Els departaments de l’administració estan elaborant el pressupost, la previsió de necessitats financeres per al 2022. De moment, encara es troben en una fase molt embrionària, aquestes previsions pressupostàries. Per ara, cada àrea fa les seves demandes i, després, una vegada es reuneixin les necessitats de tots els departaments es passarà la tisora, si cal. El missatge clar és el de la contenció. A tots nivells. I no s’espera que hi hagi gaire inversió.
El cap de Govern, Xavier Espot, remarcava aquest dijous a AINA, després d’una trobada amb responsables de la casa de colònies, monitors i usuaris, que la voluntat governamental és poder facilitar que el Consell General aprovi els comptes per al 2022 abans no acabi el 2021 perquè l’engranatge administratiu pot funcionar molt millor. També va deixar clar que seria “un pressupost de contenció” i que l’endeutament, la factura de la Covid, no se sufragarà “ni amb un any ni amb dos”, amb la qual cosa es pot presagiar un dèficit també notable en les previsions per a l’any que ve.