Lladós ha desgranat els principals números d’un pressupost que aquest matí, amb força anticipació al límit fixat per llei, s’ha tramitat al Consell General. Uns comptes que, novament, baten rècords tant pel que fa a la recaptació que es preveu aconseguir com en les despeses. En el primer cas, s’arribaria a 634 milions. En el segon, a 668. Per tant, es preveu, ara per ara, tancar el 2025 amb números vermells. Amb un dèficit de 34,8 milions, dins, això sí, del que marca la regla d’or. Tot i això, el ministre ha recordat que per al 2024 ja es va consignar una xifra similar, també en negatiu i, al final, s’acabarà gairebé a zero o, fins i tot, lleugerament en positiu, situació que, es confia, es podrà repetir l’any vinent.
Finances espera que creixi la recaptació de l’IRPF i de l’impost de societats i també bones xifres amb l’IGI i la taxa del tabac
Pel que fa als ingressos, la pujada és important. Creixen un 8% en comparació als reflectits al pressupost del 2024: arriben a 634 milions, en comparació als 586 consignats en el projecte de llei anterior. I l’increment té, bàsicament, tres potes. La principal, la forta alça dels impostos directes, gràcies al bon comportament tant de l’IRPF com del de societats. La previsió és recaptar un 17% i un 23% més respectivament que el que s’havia estimat per a enguany. “Hi ha sectors que, fins ara, no aportaven i que ho estan fent i també els salaris van pujant i també hi ha l’arribada de nous residents”, ha comentat Lladós.
En segon terme, es confia que la tributació indirecta creixi un 10%, impulsada tant per l’IGI com pels ingressos provinents del tabac. I, per últim, després de dos anys sense recórrer als beneficis de FEDA, la bona situació econòmica de la societat energètica permetrà tornar a agafar part dels resultats positius. En concret, al tomb d’una tercera part d’aquests números verds. Si fa no fa, uns 8 milions.
Sobre aquesta decisió, la de tornar a agafar diners de la companyia energètica, Lladós ha deixat clar que no comportarà cap problema per a FEDA. “Amb els càlculs que han fet de cara als pròxims anys i amb les inversions que han de fer, entenen que poden fer aquest retorn de beneficis”, ha indicat. També ha posat en relleu que, a diferència del que passa amb Andorra Telecom -de qui es preveu agafar 29 milions-, l’energètica “té un gran repte d’inversions a mitjà i llarg termini perquè cal fer la transició energètica perquè cada cop hi ha més consum”.
DESPESES TAMBÉ A L’ALÇA
Les despeses, però, també creixen. Entre les de funcionament (530,9), les financeres (17) i les de capital (121) sumen un total de 668 milions. De fet, gran part de l’increment d’ingressos es divideixen en dos destins. Un, el funcionament. Pujaran els costos del personal tant per l’aplicació de l’IPC com per la previsió d’una revisió de les graelles salarials. En global, un 11%.
Es preveuen 67 noves contractacions, de les quals 23 destinades a reforçar l’administració de cara a la possible aplicació de l’acord d’associació
Un increment que, però, també s’explica per les noves contractacions. Fins a 67 noves places es preveuen crear. D’aquestes, 23 corresponen “a l’esforç de l’administració” per preparar-se per assumir l’acord d’associació. De la resta, destaquen les incorporacions als diferents cossos especials.
I, sobretot, també hi ha una aposta inversora potent, tant la que es farà de forma directa des del Govern (66,6 milions) com la que faran altres entitats públiques via transferències de capital (51,9). En total, gairebé 121 milions. Un 9% per sobre de la que es va preveure al pressupost del 2024.
Entre aquestes inversions, tornen a destacar les destinades a l’habitatge. Gairebé 23 milions sumant projectes com ara els de Borda Nova, la reforma d’edificis comprats o adquirits per Govern per transformar-los en immobles de lloguer o l’acord amb el comú de Sant Julià pels pisos tutelats. A banda, ja fora del capítol d’inversió també hi ha una partida d’un milió per a un programa que es vol endegar per facilitar la compra del primer immoble. En segon terme, destaquen dos grans projectes viaris: les desviacions de la Massana (6,9) i de Sant Julià (4,1). En canvi, tot i que hi ha partides per al recinte multifuncional o el museu nacional, però “poc significatives” a l’espera que estiguin més madurs.
Lladós ha defensat que amb el nou pressupost “continuem prioritzant els reptes de país”, especialment la problemàtica de l’habitatge -ha destacat que els diners que es destinen gairebé dupliquen l’encomana feta des del Consell General- o la millora del poder adquisitiu de la població. Al mateix temps, “enfortim el creixement sostenible a mitjà i llarg termini amb infraestructures, salut, educació i digitalització” i sempre “preservant la resiliència financera de l’Estat”. En aquest darrer punt, ha destacat que l’endeutament es continua reduint pel que fa al seu pes sobre el PIB.