Pràcticament no hi ha hagut cap avançament, si avançament hi hauria d’haver -en algunes reunions de cònsols s’ha tractat la qüestió i, fins i tot, hi ha comparegut el ministre de Finances, Ramon Lladós-, perquè els comuns principals, per dir-ho d’alguna manera ja han mostrat els seus molts dubtes des del principi. Fins i tot corporacions properes a Govern com els de la Massana i Encamp han deixat clar a l’executiu que hi veuen massa inconvenients. I, en certa manera, han ralentit la qüestió tant com han pogut. Hores d’ara la unificació està refredada gairebé del tot.
Ordino i Canillo se sumarien a un projecte conjunt perquè als dos comuns més petits sí que els surt a compte, per dir-ho així, de participar en una estructura més gran que els permetria, en certa manera a ells, rebaixar costos en relació als beneficis que n’obtenen, i que no creuen que es modifiquessin en el repartiment governamental. En canvi, la resta de parròquies ara mateix no veuen al Govern ni tan sols prou preparat des del punt de vista tècnic en relació a la implementació d’un programari, per exemple.
I si no tots, sí que alguns d’ells haurien de canviar de tecnologia quan fa molt poc que ho han fet o quan necessàriament ho han de fer ja i el projecte únic està encara, si fos el cas, molt lluny d’assolir-se. I com s’ha apuntat ja, el que tampoc no ajuda a què els comuns més grans del país vegin viable l’agència tributària única és els dubtes que els planteja el futur finançament. El repartiment del recaptat. Temen que més aviat que tard, Govern rebaixi el que ara estan rebent els comuns amb la justificació que l’Estat necessita més múscul financer i que no és de rebut que l’administració central s’hagi d’anar endeutant en iniciatives per a tots mentre les corporacions parroquials van generant superàvits com ha passat els darrers anys.