Segons les dades de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i d’Andorran Banking (ABA), la banca andorrana gestionava a 31 de desembre del 2021 61.377 milions d’euros, pràcticament deu mil milions més que un any abans. Els dipòsits de clients -les aportacions dineràries directament fetes pels clients- suposaven el 19% el 2021 i un 1% més l’any abans. En concret, el 2021 els dipòsits eren d’11.728 milions d’euros. Els actius gestionats fora de balanç ascendien a 49.649 milions d’euros, un 81% del total. Els actius fora de balanç són actius financers que tenen els clients que no computen en el balanç bancari. Si un client compra una acció d’Apple o un bo del tresor francès, el banc el compra i el custodia, però és del client.
Mentre els dipòsits van incrementar-se en un 10% del 2020 al 2021, els actius fora de balanç van augmentar un 21%. Per acabar-ho d’adobar, aquesta tipologia de recursos els gestionen els bancs andorrans molt més fora del Principat que no pas al país. A Andorra hi ha gairebé quatre cops més de dipòsits de clients que els que gestionen les societats estrangeres -les filials- controlades per la banca andorrana. En canvi, aquestes gestionen tres cops més d’actius fora de balanç que no pas les que hi ha en la jurisdicció financera andorrana pròpiament dita.
REPARTIMENT
Dit d’una altra manera i en global, les societats sota jurisdicció andorrana, els bancs d’Andorra, representen el 35% del total de recursos gestionats. Els bancs del Principat, no cal dir-ho, tenen bancs a altres països i són societats amb una altra jurisdicció malgrat l’accionariat sigui una societat andorrana. El mercat principal dels bancs andorrans és la UE, on es troba el 48% dels recursos gestionats per la banca del Principat.
Si el creixement general de recursos gestionats entre el 2020 i el 2021 va ser del 19%, a Andorra aquest augment només es va situar en el 7%, amb la qual cosa queda clar on es troba el marge de creixement real: fora de la jurisdicció andorrana i, essencialment, en l’entorn europeu. D’aquí que sembli imperatiu, o que sigui d’elevat interès per a les empreses bancàries andorranes, arribar a un acord amb la UE per poder operar més i millor en aquesta jurisdicció. En gran mesura, les negociacions amb Brussel·les tenen com a rerefons la consecució del denominat passaport financer.