El tret de sortida del debat l’ha protagonitzat el líder de Concòrdia, un Cerni Escalé que ha criticat un “pressupost de continuïtat per a un país que va en la direcció equivocada” i que no afronta els principals reptes: la problemàtica de l’habitatge, la preservació del territori i el creixement excessiu de la immigració. Al contrari, considera que “es respon a problemes estructurals amb mesures conjunturals”.
Els arguments de Concòrdia han estat similars als del PS. De fet, totes dues formacions -amb l’excepció de les referències a l’acord d’associació- han mostrat complicitat. La presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Casal, ha lamentat “un pressupost continuista sense una direcció a llarg termini”. També ha lamentat que s’opti per “reequilibrar els comptes amb els ingressos d’Andorra Telecom i FEDA sense tenir en compte quines seran les necessitats de les dues societats”. I un tercer punt de crítica és el que ha compartit amb Escalé: el model fiscal.
Totes dues formacions s’han mostrat partidàries d’abordar una reforma de la fiscalitat. Bàsicament, han apuntat que cal que tributin les rendes del capital. Casal ha denunciat que, amb l’actual sistema, “no es compleix l’article 37 de la Constitució”. Per això, ha argumentat que, des de la formació socialdemòcrata, “apostem per un model més eficient i just, que afavoreixi que tothom contribueixi a les despeses de l’estat en la mesura de les seves possibilitats”. I, en aquest sentit, ha defensat que “això no vol dir canviar els tipus, però sí que cal recaptar més i millor”. I, sobretot, “no permetre zones exemptes de tributació”, tot preguntant-se “per què les rendes de capital no poden tributar i els salaris sí”. En aquest punt, ha lamentat que, ara, “s’està afavorint clarament l’economia especulativa”.
Com era de preveure, les esmenes a la totalitat han estat refusades per la majoria que dona suport a Govern, amb Demòcrates i Ciutadans Compromesos, a la qual s’ha sumat el conseller no adscrit Víctor Pintos
Concòrdia s’ha expressat en una línia similar. Aixi, Escalé, ha defensat que “cal una fiscalitat competitiva, però que també sigui més justa i equitativa”. I això suposa, ha desgranat, “revisar en profunditat les exempcions de l’IRPF i de l’impost de societats”, tot apuntant que “no és just que no tributin els capitals o el repartiment de dividends”.
En canvi, qui s’ha mostrat contrària a tocar el model fiscal ha estat Carine Montaner. Des d’Andorra Endavant s’ha argumentat l’esmena a la totalitat al pressupost en altres motius, tot deixant clar que “la via d’apujar impostos” no és la seva. Ha deixat clar que “estem en contra de gravar els dividends i d’ofegar les empreses, que són les que creen riquesa”. Entre els arguments contraris als comptes ha posat en relleu el fet que es fa “contraban legislatiu”, que hi ha un creixement massa fort de la despesa corrent i que l’endeutament és massa elevant. Per això, ha demanat una reflexió per “eliminar estructures innecessàries” com ara organismes les funcions dels quals les pugui assumir Govern. “Cal racionalitzar la despesa i fer una gestió pública eficient”, ha apuntat.
Des de Govern, Lladós ha defensat els comptes, tot qualificant-los de “realistes i prudents”, a més d’assegurar que “no hipoteca el país” i “prioritza els esforços en els reptes del país”. I ho fa, ha garantit, no només amb mesures “conjunturals” sinó també “estructurals”, com ara la forta inversió en habitatge públic. Ha estat en aquesta intervenció, i per remarcar que les previsions d’ingressos no són exagerades, quan ha volgut recordar que segueixen la recaptació dels impostos d’enguany. I aquesta, ha admès, ha estat superior a la prevista. Tant que permetrà tancar l’exercici en positiu. En aquest cas, però, ja posant una xifra sobre la taula: entorn els cinc milions d’euros. Lladós també ha defensat que no hi ha cap problema a recórrer als beneficis d’Andorra Telecom i FEDA. “En cap cas els suposarà una dificultat perquè puguin invertir perquè ja s’ha tingut en compte els recursos que necessitaran.
El ministre ha aprofitat la seva intervenció per respondre a les crítiques de Concòrdia i del PS sobre el model fiscal, tot posant en relleu el que considera una contradicció: “sense parlar d’apujar impostos, volen recaptar més”. Així ha volgut defensar un sistema que, defensa, implica que, pel que fa a la imposició directa, “els primers 100 obligats amb l’IRPF aporten el 27% de la recaptació i els mil primers, dos terços”. Per tant, assegura, “hi ha una piràmide en la qual els que més tenen paguen molt més que els que estan per sota”. Al mateix temps, ha apuntat que “les rendes de capital sí que paguen impostos; si es generen interessos, es paga”.
DEBAT SOBRE FISCALITAT
La referència a la fiscalitat ha estat present en la intervenció dels altres dos grups de la majoria. Tant Demòcrates com Ciutadans Compromesos han fet costat a Govern a l’hora de refusar les esmenes a la totalitat. Amb arguments gairebé idèntics, s’han desfet en elogis cap als comptes per al 2025. La novetat l’ha aportat el president del grup ‘taronja’, Jordi Jordana, tot anunciant, davant les crítiques pel contraban legislatiu, que el volen acotar. Així, ha avançat que en les esmenes al text es preveurà la supressió de totes aquelles disposicions finals que modifiquen altres que no siguin estrictament econòmiques o pressupostàries.
Jordana no ha amagat que no comparteix -ni preveuen acceptar- la demanda per afectar el model fiscal, tot alertant que podria perjudicar especialment autònoms i petits empresaris. Ha estat un argument similar al que ha fet servir Carles Naudi des de CC, que ha acusat Concòrdia i PS de “voler més pressió fiscal per als residents al país” i de voler “arrissar les famílies estalviadores o aquelles que posen els seus diners en borsa”. En aquest sentit, ha alertat que el canvi suposaria, al seu entendre, “generar una doble imposició”, ja que les empreses pagarien pels seus beneficis i, posteriorment, si distribueixen resultats, ho farien les persones beneficiàries.
Per la seva banda, el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, no ha votat a favor de les esmenes, ja que, en línies generals considera que els pressupostos representen una “normalització en la nostra econòmica”. Sobre la fiscalitat, s’ha mostrat partidari de no apujar impostos, amb una clara excepció: aquelles figures que, com ara la de plusvàlues, han de servir per “no donar treva a l’especulació”. A banda, tal com ja va fer l’any passat, ha advocat per “recapacitar la llei de competències i transferències” per mirar de “racionalitzar la despesa”, ja que “no pot ser que els comuns tinguin superàvits i Govern presenti dèficit”.
Per tant, les esmenes a la totalitat han estat refusades amb els vots dels dos grups de la majoria i del conseller no adscrit. Això sí, en una votació que s’ha endarrerit per un fet, com a mínim, insòlit: la sessió s’ha suspès mitja hora perquè es pogués emetre l’informatiu d’RTVA, fet que ha generat sorpresa i malestar entre molts dels presents.