La Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal té, això ha quedat clar, els seus dies comptats. Almenys tal com es va provar el 2014. Llavors, ha recordat el ministre, tenia la voluntat d’evitar que “com havia passat fins a aquell moment, es continués gastant més del que s’ingressava”. Per això, es van fixar dos paràmetres claus: el límit de dèficit i d’endeutament. Altres dos, els que fan referència a quan pot créixer la despesa corrent i al pes de la imposició directa sobre la recaptació global han quedat, no es nega, desfasats.
Lladós parla d’un repte a curt termini -adaptar la llei a l’actual situació pel que fa a la despesa corrent i a la imposició directa- i un a llarg: una reforma més profunda que mantingui el rigor però doni més marge a Govern
Justament, Lladós entén que cal primer un treball a curt termini per solucionar aquest problema. De fet, des de Concòrdia, Cerni Escalé ha posat en relleu que, ara mateix, “Govern està incomplint la Llei”, tot i que el ministre ha negat que es pugui ser tan “taxatiu”. En tot cas, queda clar que, sobretot pel que fa a la imposició, la limitació actual poc sentit té, ja que el que s’ingressa per tributació directa ha crescut molt i això ja és “estructural”.
En aquest sentit, durant les diferents intervencions, ha quedat clar que els diferents grups accepten aquesta situació i que caldrà modificar la llei. A la vegada, Lladós també ha posat en relleu que, ja a més llarg termini, caldrà una reflexió més profunda per a una reforma més global de la regla d’or. Això sí, amb una condició que considera clau: “A mi m’agradaria que es refés sent prou flexible per poder ajudar el país quan faci falta gastar més i poder fer front a situacions ordinàries de l’economia sense hipotecar el futur”, ha indicat. En aquest sentit, recorda que per a moments extrems -com ara la Covid-19- ja existeix un mecanisme per saltar-se la normativa, amb l’obligació de presentar un pla de reequilibri.
“En una situació com aquesta hem de poder fer més inversió i despesa per ajudar empreses i famílies”, ha apuntat. És a dir, intentar que “les polítiques anticícliques” entrin en aquesta normativa. Admet Lladós, però, que “no és tan evident” trobar la fórmula però celebra que els grups ja hagin mostrat un cert “consens” en el fet que cal abordar la situació.
De fet, durant el debat a la comissió, algun ja ha apuntat possibles idees. Ha estat el cas de Carles Naudi, des de Ciutadans Compromesos, que ha advocat per fixar una pressió fiscal màxima, independentment de si els ingressos venen de la imposició directa o indirecta. En aquest sentit, Lladós entén que és un paràmetre interessant, però avisa que la discussió en aquest punt “pot ser molt política”.
EL PRESSUPOST
Tot i que en algun moment la discussió ha derivat cap a aquest tema, l’objectiu de la compareixença era presentar les línies mestres dels comptes per a l’any vinent, dels quals novament el ministre ha defensat que tenen com a prioritat l’habitatge, la salut, l’educació i les infraestructures. A preguntes dels consellers, ha admès que hi ha un augment important en la partida de càrrecs de relació especial, bàsicament per l’aplicació de l’IPC previst (2,3%) als seus salaris i per una contractació nova que, justament, afecta el seu ministeri: la de Miguel Ángel Pérez Carnicero, amb un sou d’uns 75.000 euros anuals. Serà el principal responsable d’implementar la Llei de l’auditoria.
Lladós ha tingut debat amb els dos representants de PS i Concòrdia. Tant Pere Baró com Cerni Escalé han posat en dubte que es pugui dir que l’economia vagi bé quan hi ha cada cop més gent que ho passa malament. Així, el socialdemòcrata ha incidit en el fet que “hi ha moltes més ajudes” i, per tant, “alguna cosa falla”. Per la seva banda, Escalé ha posat el dit a la nafra d’un PIB per càpita a la baixa. El ministre ha defensat el model fiscal -criticat des del PS- en el qual “nosaltres no fem pagar dues vegades pels beneficis de les empreses” i ha posat en relleu que la mitjana del PIB per persona cau principalment per l’arribada de nous immigrants que acaben cobrant salaris baixos. En canvi, afirma. “la gent que ja vivia al país no és pas més pobre”.
A preguntes dels consellers, Lladós també ha actualitzat la situació del fons de compensació per a emergències. A finals d’any, pujarà per sobre els 9 milions, després que durant la pandèmia s’esgotés. El ministra ha recordat que també “hi ha 270 milions d’euros en reserves internacionals en bancs d’Espanya, França i Holanda; una xarxa de protecció que mai havíem tingut”.ñ