Així ho assegura el ministre de Finances, Eric Jover, en les respostes a les preguntes formulades ara fa unes setmanes pel president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. El conseller general va formular-les un cop va comprovar que al pressupost de l’AREB pel 2022 es preveia percebre una quantitat important, 22 milions d’euros, de retruc de l’operació de venda de Vall Banc. D’aquests, 16,4 servirien per liquidar el préstec que en el seu dia Govern va fer a l’agència per les despeses de la gestió de la intervinguda BPA. La resta, uns 5,6 es destinarien “temporalment a crear una garantia per un període de tres anys per possibles contingències legals que puguin afectar el comprador (...) derivades dels processos judicials pendents de resoldre en relació al procés de resolució de BPA”.
És a dir, aquesta xifra es guardaria per cobrir possibles demandes que es fessin a Crèdit arran d’una operació de compravenda amb un altre privat. Des del PS es va voler que el Govern aclarís aquesta situació i per això es van formular les preguntes. Unes qüestions, però, que Jover ha respost molt per sobre. En alguns dels casos, fins i tot, no ha volgut donar cap explicació al·legant que l’AREB “és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia”, tot i que sembla força complicat pensar que la mesura s’ha adoptat sense haver-la consensuat amb l’executiu. Malgrat això, s’assegura que “el Govern no disposa ni ha de disposar dels detalls de les operacions que desenvolupa l’AREB”.
Tot i això, s’admet que “ens consta que, efectivament, s’ha acceptat constituir una garantia associada a contingències legals associades a la compra de Vallbanc per part de Crèdit Andorrà”. Aquestes, es defensa, “estan associades no al mateix negoci de l’actual Vallbanc, sinó als elements que van portar a la creació del banc pont per part de la mateixa AREB”.
Davant la pregunta de López on es qüestiona de forma clara “la dedicació de recursos públics per afavorir una operació entre dues entitats privades”, Jover es defensa recordant “el procés de gènesis de l’entitat Vall Banc”, tot posant en relleu que “s’hi han hagut d’invertir nombrosos recursos públics, de la qual cosa dona fe, per exemple, el préstec que té contractat l’AREB amb l’Administració general, per un valor de més de 15 milions d’euros”. Per això, “el Govern considera adequat que l’AREB, en el marc de les seves competències, atorgui les garanties que consideri escaients associades al procés de resolució”.
A partir d’aquí, Jover deixa sense resposta moltes de la resta de preguntes formulades des del PS. Així, a la demanda de si s’actuarà de forma similar per “afavorir altres potencials operacions de reestructuració del sistema bancari andorrà”, el titular de Finances es limita a apuntar que la qüestió “parteix d’una confusió o mala entesa del procés de gènesis de Vallbanc” i apunta que són situacions que no es poden comparar.
El que sí que assegura Jover és que la mesura no afectarà el procés de negociació amb la Unió Europea per l’acord d’associació. “En el context àmpliament especificat en altres preguntes, l’establiment de garanties associades al procés de resolució de BPA i als litigis judicials pendents no pot tenir la consideració d’ajudes a la banca”, afirma, al mateix temps que recorda que “el procés de resolució s’ha fet seguint la Llei 8/2015, actualment 7/2021, que correspon a la transposició de la normativa europea en aquest àmbit”.
En canvi, Jover es nega a respondre pels criteris que han orientat la decisió de l’AREB, tot indicant que “no és públic”. Tampoc es donen detalls sobre les funcions de la societat Pleyade 21, creada per Vall Banc. Sí que s’assegura que “el Govern no preveu aprovar cap ajut a Crèdit Andorrà associat a l’operació de compra de Vall Banc”.
Comentaris (7)